diumenge, 9 de febrer de 2014

Aura 4: Cotilla

Maniquí amb cotilla, Chema Madoz

Al fons d'un armari, dins d'una caixa de cartró i embolicada amb un paper de seda apergaminat, la cotilla de Pepeta Martí compleix cent cinquanta anys.

–És una cuirassa i un puntal! –deia la besàvia Pepeta. –Havia sigut de la senyoreta xica. Jo n'era la donzella i, també, l'única que sabia que estimava el seu cosí i que quan es va quedar prenys de tant estirar i estirar els tirants de la cotilla, les barnilles li van fer llagues, abans de deslliurar-se de la vergonya.

–La maleïda tos va començar el dia que la van casar amb aquell senyoràs de Manresa, un carcamal tibat i pudent. En allunyar-la del seu món, i del meu, es va anant consumint  com enverinada per males herbes i, un any més tard, em va deixar d'herència aquesta cotilla que porta brodades les seves inicials, iguals a les meves, P. M., de Paula Magrinyà. Els àngels la guardin!