dimarts, 28 d’octubre de 2014

Metàfores quotidianes 5. Enric Juliana, "Carne trémula". Pilar Rahola, "Portes al camp". Cristina Sánchez Miret, "De la porcellana fina al trencadís". La Vanguardia 26/10/2014.

Quan la situació costa d'assimilar, els jocs malabars de la llengua es posen en moviment per mirar d'explicar la realitat.
Enric Juliana, a l'article "Carne trémula", es llueix començant pel títol tret d'una pel·lícula d'Almodovar  que es va filmar al mateix edifici on, dijous passat, es va escorcollar el despatx d'Oleguer Pujol. La cosa no acaba en això, perquè ens dóna una visió llunàtica-apocalíptica de la societat espanyola tota ella plena de cràters que emeten radioactivitat, com si boles de billar meteorítiques acabessin amb tota mena de dinosaures de la pell de brau. Tant de bo! Davant la perspectiva,  la classe política sent com li tremola la carn.
Pilar Rahola no es llueix. El títol de la seva columna "Portes al camp" és un tòpic i fa preveure per on anirà el text. L'esquerda que el poble ha fet al mur tampoc és gaire original. Em quedo però amb "Tot era de fireta, risible i menyspreador, fins que van veure que seria un èxit de gran dimensió...", perquè la fireta i la porcellana fina, una imatge que ja s'està repetint massa, tenen el mateix tipus de connotació d'infantilisme o  de mòmia retrògrada, és a dir, d'invalidesa que s'ha de tutelar.
Cristina Sáchez Miret encerta a veure aquest joc i el critica. Encara que no li agradin les metàfores, les analitza bé i va més enllà: "De la porcellana fina al trencadís". Sí senyora! De la porcellana trencada n'hem de fer un trencadís. Això és desfer el nus metafòric i tornar-lo a cordar carregant-lo amb un nou significat. Aquesta és la màgia del trop.
El nou significat amb el qual Sánchez Miret  carrega el trencadís m'interessa: " representació gràfica d'una de les característiques més importants que ens defineixen com a poble: establir des de la diferència, des de la diversitat, des dels plantejaments diferenciats un fil comú i harmoniós en el seu conjunt que genera com a resultat una major riquesa col·lectiva. A banda del que significa aprofitar els trossos o el rebuig d'altres peces o processos per confeccionar una obra d'art d'un valor més gran."

A partir d'ara veuré amb altres ulls els trencadissos, fins i tot, els més humils.