dijous, 5 de març de 2015

Mo Yan (2012), Canvis. Barcelona: Edicions 62

Sí, tot canvia.

He Zhiwn i  Mo Yan?

He Zhiwn era un nen rebel, admirat per Mo Yan quan eren companys d'escola. Els dos s'han fet grans, He Zhiwn és un negociant ric, client del déu de la riquesa, com diu  Mo Yan que és escriptor.  L'espavilat He Zhiwn contesta satisfet:

–Realment ets un gran escriptor: parles amb metàfores.

La clava. Però Mo Yan no és un gran escriptor perquè parli amb metàfores, sinó perquè les utilitza per recrear el seu món amb imatges extenses que ens mostren analogies com una pintura cubista noves perspectives. Sovint aquestes metàfores es converteixen en símbols lligats al món que recrea i a les idees principals del text.
Anem a pams.
Un dia un professor amb cara de gripau i una boca gegantina juga a ping-pong amb Lu Wenli, companya de pupitre de Mo Yan, i la pilota va a parar dins la gran calaixera del mestre. Quina casualitat! La mateixa que regeix els canvis de la vida, com comprovarem al llarg de la novel·la. Aquesta pilota dóna molt de joc.
També en dóna un antic model de camió, el GAZ-51,  que l'autor coneix perquè el pare de la seva companya en tenia un i era l'admiració del poble. Anys més tard, Mo Yan trobarà la parella d'aquell vehicle històric quan menys s'ho espera:

"El camió s'havia fabricat el 1951 a la planta Gorki de la Unió Soviètica. Era, doncs, quatre anys més gran que jo. (...) Aquell camió em va portar a pensar en el camió del pare de la Lu Wenli. Se'm va acudir que aquells dos camions eren com dues bessones que havien estat separades durant molts anys (...) A partir de la imatge de les bessones en forma de camió vaig recordar com havia entrat a l'exercit, com havia arribat a la guarnició de Penglai i como, per pura casualitat, m'havien destinat en aquesta petita unitat on també hi havia un GAZ-51. En comparació amb la Lu Wenli que pica la pilota amb la pala de ping-pong i la fa entrar al bell mig de la boca del professor Liu, les probabilitats d'aquesta casualitat eren més altes (...) que m'haguessin destinat en aquella petita unitat era el destí de la meva vida. I, ara, la meva missió consistia a fer d'intermediari per reunir les dues bessones que havien estat separades durant molts anys."P. 44.

Els camions s'humanitzen i es transformen en símbols de les voltes que dóna la vida. Només dir que, al final, un d'ells, el de la seva infantesa, apareix en la filmació de la pel·lícula Sorgo roig, basada en el llibre, del mateix títol, de l'autor.

Fotograma de la pel·licula Sorgo roig

Sí, tot canvia. Però, també, tot retorna.