dilluns, 4 de maig de 2015

Aura 8: Lletres

Elisa Murcia-Artengo, Mirada Subjetiva

Recorda l'olor melosa de la mare, quan de molt petita posava el cap sobre el seu pit i l'escoltava: La A és com el maaar, la E és com el ceeel, la I és com com un dit, la O és com un os i la U...? La U és un cuc petitó com tuuu!

Guarda la imatge del pare que assenyalava les lletres del diari tot ensenyant-li a reconèixer-las: Fixat amb les potes de les lletres curtes la m i la n, també amb les de les llargues eles i les efes, sembla que portin ventoses per agafar-se a terra. Tenen l'estil de les antigues lletres Venecianes que han d'estar ben arrelades.

Tots dos són al país de mai més no tornaràs i, ella es va quedar als cinc anys sense somriures i sense llàgrimes.

El matí que estrena la segona dècada de vida s'ha despertat amb la imatge fresca d'un somni acabat de trencar: llegia una història que la mare no li havia explicat mai. Estava escrita amb les lletres del diari del pare. Només veia un fragment del text com si als ulls hi portés una llanterna, només podia llegir la part il·luminada pel focus de la mirada. Tenia por que s'acabés la llum, perquè aquella claror inventava la història. S'adonava que, en realitat, era la seva ment la que escrivia. Era el fil de la troca del seu pensament que es descabdellava i es transformava en diàlegs i aventures que brollaven de forma gairebé automàtica i que no volia ni podia deixar de llegir.

Ara, plora i riu al mateix temps. 

Ha conegut el seu poder: les lletres, l'herència dels pares.