dimecres, 1 d’abril de 2020

Valerià Pujol (2018) Terra de crims. Premià de Dalt, Valls: Quaderns de la Font del Cargol, Cossetània.






Literatura de proximitat. Drames rurals que ens parlen de les pulsacions profundes que porten a matar als simis amb pèl que som.

L’escenari principal és un poble que pot ser Premià de Dalt o qualsevol altre amb base agrària; com a teló de fons,  una ciutat que pot ser Barcelona o vés a saber. 

La veu narradora en primera persona, que sovint parla amb qui llegeix, ens fa sentir dins d’aquest microcosmos d’amors, desamors, desitjos, herències, maltractaments i malentesos. A, sotto voce, però amb claredat aquesta veu s’aixeca contra les injustícies i fa sentir el clam social d’un món més igualitari.

«Tots els amos són iguals!»

Ara bé, anem a pams! El narrador és un poeta que fila fi en l’ús dels mots. Ens trobem amb un llenguatge sense pretensions, viu, popular i deliciós on hi llueixen dites i expressions que valen el seu pes en or. Des de mal-noms com: Fedricu del Morro Eixut, fins a expressions com «Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes.» o «Feina fuig que m’entrebanques

Aquesta veu poètica fa especials els sis contes del recull que van obrir una via nova en el panorama del gènere negre els anys 80. Cal tornar-hi. Jo ho he fet amb l’edició de Cossetània-Font del Cargol que em va venir a buscar durant l’acte de celebració del centenari de la casa pairal del poeta, Can Vallerià. Allí em vaig retrobar amb Valerià Pujol i les paraules que perduren en el temps.

                                                   http://fontdelcargol.cat/can-valleria/