 |
| Els desorientats i els punts cecs |
Setze capítols que són setze dies durant els quals Adam, el professor
libanès protagonista, intenta explicar a través de l’escriptura, eina del
pensament, perquè fa vint-i-cinc anys que no tornava al seu país. Adam és un
d’aquells que “tenía las neuronas en las
yemas de los dedos” P. 20.
Tornar al Líban és retrobar-se amb els amics de joventut, així que es
pot interpretar la novel.la com un cant a l’amistat: “lo que decían mis amigos
no era para mí opiniones sin más, sino voces
interiores.” P. 71.
Com molts d’ells i de nosaltres, l’Adam està desorientat – potser per això torna a Orient- i té necessitat d’explicar-se la vida i la història a
partir de l’escriptura que li serveix d’ulleres per descobrir allò que ens
passa desapercebut: “La noción de punto
ciego, o blind spot, es,
sencillamente, un instrumento de reflexión al que llamo, en nuestra jerga, a
digging tool, una herramienta para cavar.” P. 161
Aquestes metàfores científiques es converteixen també amb invisibles
moltes vegades, no som conscients d’elles quan parlem de “forats negres” o de
“big bang”, em crida l’atenció la semblança amb la metàfora que utilitzava
l’escriptor per encàrrec de l’última novel·la de Murakami: “treure la neu a
palades” amb aquesta “herramienta para cavar” com si la tasca intel·lectual
necessités de la força física per clarificar el pensament i anar a allò que
realment importa, que moltes vegades és senzill, net i clar, però que
intoxicats d’informacions no sabem veure.
El fet que fa evident la necessitat d’utilitzar aquesta eina per cavar
no podia ser altra que la qüestió de gènere:
“ Se me ocurrió la idea cuando estabamos todavía en el internado. Nos
estaban hablando en classe de la “Declaración de los derechos del hombre y del
ciudadado” que se proclamó en tiempos de la Revolución Francesa. Un alumno
pregunto si tambén se incluía en ella a las mujeres y, en tal caso, cómo se
explicava que éstas no hubieran conseguido el derecho de voto en Francia hasta
después de la Segunda Guerra Mundial. El profesor le contestó que, en realidad,
esa afirmación de igualdad ante la ley no las incluía, però que no podía
sacarse la conclusión de que hubiesen decidido dejarlas fuera a sabiendas. Ese
aspecto de la realidad, nos dijo, era, sencillamente, inconcebible, “invisible” para los hombres de
entonces.”
Calien i encara calen ulleres
violeta.
Punt a part mereixen les metàfores amb noms propis com la del propi
protagonista Adam i el personatge
històric en el qual és especialista: Atila,
per antonomàsia un bàrbar.
Atila “-Es el arquetipo del emigrante. Si le hubieran dicho: “¡A partir
de ahora eres ciudadano romano!”, se habría envuelto en una toga, habría
empezado a hablar latín y se habría convertido en el brazo armado del Imperio.
Pero le dijeron: “¡No eres más que un bárbaro y un infiel!; y ya sólo soñó con
asolar el país.”
Aquí també calen unes ulleres o uns miralls especials.
.JPG)
