Ramon Solsona al Club de Lectura de Vilassar de Dalt
22-6-2013
Bravo!
Per la recreació de l'ambient:
"La
boca del metro s'obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales,
marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja
ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et
veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t'acompanya
fins a l'andana. El comboi que t'ha de portat d'un extrem a l'altre de
Barcelona t'espera amb les portes obertes, amb l'aire de repòs que es respira
als començaments de línia."
Bravo!
Per la veu en segona persona del narrador que adopta el punt de vista del lector i
també pels jocs pirandel·lians.
"Tu,
el vampir, t'hi llances amb el pensament i, al clavar-li els ullals de la
xafarderia fantasiosa, li arrenques respostes a les teves preguntes imperioses:
qui ets?, que hi fas, aquí? d'on véns?, on vas?" P. 225.
"Potser
vol protestar pel paper que li has escrit. Però no, ella no pot conèixer el
curs dels teus pensaments, no sap res de les teves fabulacions. Tu tampoc
coneixes les seves. Potser ella també ha fet volar la imaginació i, mentre tu
li atribuïes una història, ella te n'atribuïa una altra." P. 263.
Bravo!
Per la vella que fa ganxet:
"Per
a la vella, el ganxet s'ha convertit en la raó de la seva existència, perquè
encara que els altres no ho sàpiguen, la salut i la vida de tots els seus
descendents depenen d'aquell petit estri de ferro." P. 13.
És
una magnífica hipèrbole, però la tasca repetitiva de trenar fils apaivaga
l'esperit, conforta l'ànim, ajuda a engaltar els cops de la vida i, a més a
més, estimula els records:
"A
mesura que s'ha fet gran, les mans de la vella treballen de manera automàtica
mentre els pensaments reculen amb nitidesa i també amb serenitat."
Així
era en el cas de la meva avia que no feia ioga ni meditació, sinó ganxet. Em ve
a la memòria quan explicava que durant els bombardejos a Barcelona marxava del
pis del carrer Jerusalem perquè tenia por que li caigués la casa al damunt, se
n'anava sola al veí mercat de la Boqueria en aquells moments desert i
s'enfilava al taulell d'una parada que tenia una mica de llum a fer ganxet
mentre sentia com queien les bombes damunt la ciutat.
Ficció i realitat s'entortolliguen gràcies a l'art.
Precisament avui, l'escriptor J. M. Tibau comenta Línia Blava i en llegeix un fragment al seu bloc
Tens un racó dalt del món.
http://jmtibau.blogspot.com.es/2013/06/linia-blava-de-ramon-solsona.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+TensUnRacDaltDelMn+(tens+un+rac%C3%B3+dalt+del+m%C3%B3n)
