Temps de metàfora

dilluns, 24 de març de 2014

Joël Dicker (2013), La veritat sobre el cas Harry Quebert. Barcelona: La Campana

El lema del protagonista podria ser la dita "Més val ser cap de sardina que cua de lluç". Em pregunto si l'autor no l'ha fet també seu amb conya sorneguera de jove promesa capaç de bastir una enginyosa novel·la que parodia les claus de l'èxit editorial.

El poc popular joc del lacrosse es converteix en la llançadora mediàtica del jove al qual aviat coneixerem con el Fantàstic i que, també, escollirà Universitat amb el mateix criteri:

Potser segueix el consell d'Horaci: escollir el tema d'acord amb les pròpies forces

"Els taulers d'honor de Burrows em semblaven molt més assequibles. El Fantàstic no es volia cremar les ales. El Fantàstic volia continuar sent el Fantàstic. Burrows era perfecte: un campus modest on tindria la certesa de brillar." P. 61.

L'estil és pla i només quan es parla de literatura apareix alguna imatge, no gaire original. L'analogia preferida és la que equipara escriure amb un combat de boxa.

"Això d'escriure s'assembla molt a boxejar. Et poses en posició de guàrdia, decideixes que et llences a la batalla, alces els punys i t'abraones sobre l'adversari. Doncs un llibre és si fa no fa el mateix. Un llibre és una batalla." P. 167.

Un combat per aconseguir ser qui s'emporti el major nombre de lectors embolicant fora límits la troca i enviant una mínima versemblança a passeig. Tot i així, la capacitat de no fer parar la acció, l'enginy i la paròdia irònica han fet que el text m'atrapés.

El consell final del mestre és definitiu:

"Un bon llibre, Marcus, és un llibre que et sap greu que s'acabi." P. 677.

En el meu cas, tipa de veure com es treia conills del barret de mag, tenia pressa.

dimecres, 19 de març de 2014

Montserrat Morera Escarré (2008), Perfum d'almesc. Club de Lectura Biblioteca Pau Piferrer

La imatge més potent de la novel·la és la que em va portar a escriure: el forat que ocupava la principal plaça de Valls on s'estava construint un aparcament soterrat i on, temps era temps, hi havia el castell on fa 600 anys hi va viure Elionor de Prades.

Aquesta arcada és tot el que queda de l'antic castell

"... forat de terra remoguda que, com una ferida gangrenada, creix sense aturador, emportant-se l'epidermis i la dermis de la fesomia de la plaça." P. 9.

Aquesta visió es converteix en un motiu recurrent que reflecteix l'estat d'ànim de la protagonista.

"Contempla el forat com si estigués a la punta d'un precipici i sent una mena de mareig al pensar el que podria dir aquella desdentegada, si deixés parlar les veus del passat." P. 13.

I també, és com un túnel que comunica amb les veus del passat que la Candela vol traduir i donar sentit ara i aquí.

"Voldria interpretar en el sentit de traduir, es conformaria amb això, amb ser, per dir-ho en una paraula medieval: torsimany, el que serveix d'intèrpret (...) anar traduint amb seny, anar trencant paisatges i descobrir-ne de nous sens perdre el seus 21 grams d'identitat." P. 82.

En un principi la novel.la es titulava Torsimany, posant l'èmfasi en la curiositat intel·lectual que té la protagonista junt amb la pulsió per recuperar la història de la vida quotidiana dels escenaris de la seva vida. Vam preferir ressaltar el món de les sensacions i dels sentiments i va quedar com Perfum d'almesc, però em continua semblant essencial aquest afany de donar sentit al caos que ens envolta. El quadre de Magritte L'entrellat dels camps és una mena d'al·legoria d'aquest desig d'interpretar la realitat.

L'entrellat dels camps em semblava la portada ideal de la novel·la

La figura de la Reina Elionor, serà un contrapunt de la de la Candela i la seva trajectòria vital és el fil conductor de la part de la part recreació històrica. La fortalesa de la senyora de Valls fa que sovint se la identifiqui amb el falcó i l'àliga

L'àliga actual de Valls

Aquest clot al mig de la ciutat va tancant-se mentre la protagonista supera una crisi de maduresa i poc a poc canvia fent-se més valenta i més lliure: el perfum d'almesc serà el símbol d'aquesta nova vida.

"... abans feies una olor i, ara, en fas una altra. Només cal entrar en aquesta habitació i sentir el perfum dolç, embriagador i alhora fres que des de fa un temps és el teu. " P. 211.

El renaixement de la protagonista té un punt d'inflexió en un lloc amb una força magnètica capaç d'aniquilar els foscos pressentiments que provoca el forat de la construcció de l'aparcament: Petra tou Romíou, el lloc on es situa el naixement d'Afrodita a Xipre.

"Petra tou Romíou. A la Candela li sembla que aquest nom es mastegui, s'empassi, es digereixi i que, un cop a l'estómac, s'eixampli i ressoni pels budells..." P. 175.

"En aquesta cala, a primera hora del matí, la mar és un espill ultramar fistonejat de blonda blanca com un gelat de nata; el cel té un color turquesa clar i a la sorra daurada només hi ha marcades les petjades de les gavines." P. 175.

Em va sortir una obra amable amb història d'amor inclosa. Ara, gairebé vuit anys després, em pregunto com s'hauria desenvolupat la vida dels personatges que va quedar tallada el dia de Firagost de l'any 2006 i em sembla que deuen haver sentit el pes de la crisi que els ha minat l'esperança. També em pregunto si la nova plaça del Pati continua sent el cor de la ciutat. I em contesto que potser no, perquè el barri antic està depauperat i els comerços i les famílies arrelades a Valls marxen cap altres barris més moderns; només en ocasions assenyalades la plaça és el verdader centre de la vida ciutadana actual.

Ara no puc ser optimista, el teixit social s'està trencant i crec que caldria una actuació municipal potent per recobrar la identitat d'aquest espai emblemàtic.

dilluns, 17 de març de 2014

"Llegir per sentir" fa vint anys. Miracles de la radio.

Llegir per sentir, programa de literatura infantil i juvenil de Ràdio Vilafranca, commemora el vintè aniversari amb un seguit d’actes literaris. Al llarg de vint anys, un cop per setmana, un autor, il·lustrador o traductor (més excepcionalment el director de la col×lecció o l'editor) de literatura infantil i juvenil ha estat, i és, entrevistat arran d'una obra seva recent. Durant uns 20 minuts, en Josep M. Soler i l'entrevistat conversen sobre el llibre en concret, sobre la seva obra en general i, de vegades, sobre aspectes diversos relacionats amb la literatura infantil i juvenil. Quatre vegades l'any (inici de curs, Nadal, sant Jordi i final de curs) el coordinador del programa, en Pere Martí i Bertran, hi fa de convidat i parla de novetats, presenta les editorials que hi passaran al llarg d’aquell trimestre...

Moltes felicitats!

http://www.rtvvilafranca.cat/programa/llegir-per-sentir

PROGRAMA D’ACTIVITATS PREVISTES PER A LA COMMEMORACIÓ DELS 20 ANYS DEL PROGRAMA LLEGIR PER SENIR DURANT L’ANY 2014

ACTES A LA BIBLIOTECA TORRAS I BAGES:

Un acte trimestral adreçat a la canalla, que es farà a la Biblioteca Torras i Bages. Es tracta d’algun contacontes o d’algun autor que explicaria algun dels seus contes o d’algun il·lustrador que faria un taller…

Dies reservats a la biblioteca Torras i Bages:

Dissabte 12 d’abril, a les 11 del matí: taller d’il·lustració d’homenatge a la Maria Rius. Han confirmat l’assistència: Eva Sans, Anna Mongay, Lluís Masachs i Mercè Galí. Acte complementari de l’exposició que sobre la seva obra, i precisament titulada “Il·lustrar per llegir”, es podrà veure durant tot el mes d’abril a la Biblioteca Torras i Bages i al Claustre de Sant Francesc.

Dissabte 14 de juny: Expliquem i presentem un conte.

Dissabte 11 d’octubre: Expliquem i presentem un conte .

TARDA A L’AGRÍCOL:

TARDA dedicada als mitjans de comunicació i la literatura infantil i juvenil: “Mitjans de comunicació i LIJ”. Es farà a l’Agrícol el dissabte 29 de març a la tarda. L’estructura serà la següent:

17 h Inauguració de la matinal a càrrec de (per determinar)[1]

17-18 h Ponència “La LIJ a les ràdios (escolars, de proximitat i nacionals)” a càrrec de Pere Martí i Bertran

18-18’30 h Descans / berenar

18’30-20 h Taula rodona i debat, amb els participants següents:

Josep M. Soler (moderador)

Sílvia Cantos (Bibliotecària i conductores de diversos programes radiofònics...)

Andreu Sotorra

Lluís Llort (El Punt/Avui)

Elisenda Roca

Trinitat Gilbert (Diari Ara)

20’15 h Cloenda de la matinal a càrrec de (per determinar)[2]

A partir de la matinal es farà un monogràfic de la revista literària “Lletres al Passatge”, que s’encartarà al setmanari El 3 de Vuit per l’abril.

DINAR (ANTIC SOPAR TERTÚLIA):

Dinar per commemorar els vint anys del programa. Es farà a les Bodegues Torres i a part del dinar hi haurà una visita a les Bodegues i un tast de vins. Com sempre autors, editorials..., es pagaran el seu menú, que en aquest cas hem acordat amb Torres que no superaria els 30 euros, IVA inclòs. Només caldria preveure els dinars de premsa.

Serà el DIMECRES, DIA 2 DE JULIOL

PRESENTACIONS DE LLIBRES DE LIJ:

Diverses presentacions de llibres infantils i juvenils al llarg de l’any. Confirmades:

-Josep-Francesc Delgado i Pere Martí: 22 d’abril a les 8 del vespre a l’Agrícol.

-Presentació darrer llibre de Núria Feijoó.

-Presentació de la nova col·lecció “” Rodolem rodolins” de Barcanova: 1a quinzena de novembre.

Presentació d’algun títol de la Galera, probablement del llibre Ni tan alt ni tan difícil d’Araceli Segarra (data per determinar, però seria pel juny).

MITJANS DE COMUNICACIÓ:

-ENTREVISTES, NOTÍCIES... a El 3 de Vuit. Hi ha concretades:

-Una entrevista conjunta a en Josep M. I a mi per a les pàgines centrals (10-3-14).

-Un article d’opinió cada mes a càrrec d’algun dels autors, editors... que han passat pel programa, els sopars... Inici pel març.

-Programes especials tant a la ràdio com a la TV de Vilafranca.

-Notes de premsa adreçades a diversos mitjans d’àmbit nacional.

-Articles i entrevistes a diversos mitjans. Confirmats:

Faristol (abril 2014)

Serra d’Or

El Punt / Avui (Lluís Llort)

Cornabou (Andreu Sotorra)

Coordinadors i responsables de les diverses activitats: Pere Martí i Bertran

Josep Maria Soler

Organismes i entitats col·laboradors /patrocinadors:

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

ILC (Institució de les Lletres Catalanes)

AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana)

Ràdio Vilafranca

CRP (Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Penedès)

Bodegues Torres

CLIJCAT (Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil)

Biblioteca Torras i Bages

L’Agrícol

[1] Potser serà l’alcalde, potser el director de Ràdio Vilafranca, potser la Laura Borràs (ILC).

[2] Potser serà l’alcalde, potser el director de Ràdio Vilafranca, potser la Laura Borràs (ILC).

diumenge, 9 de març de 2014

Metàfores visuals 14: Josefa Tolrà

Cabrils 1880-1959

Sanadora, mèdium i artista

Fins el 30 de març exposició retrospectiva a Can Palauet

Mataró

Era una brodadora experta a la qual no li calia dibuix previ.

Dibuixava com brodava amb un gran domini de l'espai i de les transparències.

Afirmava que no tenia pretensions artístiques, que dibuixava les seves visions i escrivia el que li dictaven els seus germans de llum, però la seva obra és d'una bellesa singular que ens il·lumina el subconscient.

M'agraden especialment les dones etèries envoltades d'una aureola, encapsulades, que em recorden Marc Chagall

que poc es pensava quan estiuejava a Tossa que tenia a prop una ànima bessona. Tots dos ens porten de viatge al país secret de la nostra ment.

Els escrits de les llibretes de l'artista de Cabrils són verdadera escriptura automàtica on apareix citat Jacint Verdaguer, la vesant mística i popular del qual connecta amb l'esperit torturat de Josefa Tolrà.