Muriel Villanueva té una mirada juganera i un somriure sorneguer, defensa molt bé la seva novel·la que pot
ser llegida com una indagació sobre la creació literària i, aleshores, aquesta
gatera del títol esdevé simbòlica perquè és per on es comunica el món que
anomenem real amb el de la ficció.
Tot en aquesta obra pot ser una cosa o una
altra i al mateix temps: triomfa la paradoxa des del tema tan ric i clàssic com
el dels bessons com en petits detalls com la descripció dels ulls i de la veu
del personatge de l'Arnau.
L' Arnau "... amb els ulls que no accepten
metàfores." P. 27.
"Ell té una veu que si calgués
descriure-la crearies quaranta o cinquanta sinestèsies i unes vint-i-cinc
metàfores i no te'n sortiries." P. 55.
Sembla que aquí doncs no valen ni metàfores ni
sinestèsies, que no en trobarem perquè "El meu somni reprodueix la
realitat sense metàfores." P. 70.
Però la veu narradora de la protagonista és
contradictòria i intenta explicar la inefable mirada i l'estranya veu del seu
amor. La Raquel també està ferida de literatura i quan es posa a fer sinestèsies
i metàfores no té aturador, encara que no en quedi satisfeta.
"...l'Arnau ha dit eeeeiiiii amb aquella
veu de molsa d'un verd viu amb llum pròpia, humida, que fa olor de cova i té
gust de rierol, vellut, carbonara, seda, nespra, vespre, coixinet, brie amb
torrades, brie amb mel, sushi, fulles de bosc, crema, constel·lacions, peixos
lluna, mitjons amb puntets de goma, cotó fluix, cotó de sucre, xampinyons amb
all i ceba, vidre mat, cova de sal, finestra una mica oberta, plugim de sorra,
floretes, onades de riu estret, infusió de marihuana, llana en cabdell, prunes
seques.
Ni vint-i set sinestèsies poden descriure la
seva veu" P. 74.
"Ja sé com descriure la mirada de l'Arnau
i ja sé per què m'engrapa l'enteniment com si fos un drap mullat que calgués
rebregar abans d'estendre'l al sol. Definitivament, és per això de la mirada
asimètrica. No dic guenya, ni esbiaixada, al contrari, no potser més directe.
Va directe cap a mi amb microones invisibles. Són microones de neó toronja,
però només les veig jo." P. 96.
Em quedo amb la molsa verda: la natura pot ser màgica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada