Fareu bé.
El setmanari de contes d'Anna Maria Villalonga furga en un dels grans temes literaris que es pot resumir amb el títol d'una novel·la prou coneguda: Crim i càstig. Sota cada un dels relats hi nia una pregunta: Quin preu estàs disposat a pagar per viure i quin per matar?
Entre la vida i la mort hi trobem gairebé sempre un convidat: el desig que sovint ens mou com una fulla arrossegada pel vent:
«...des de la nit de la tempesta m'havia convertit en una altra persona i em semblava normal actuar com ho estava fent, mogut per aquell desig inexplicable, per aquella atracció que mai no havia experimentat i que no sabia anomenar.»
Això sí, cada conte té personalitat pròpia i una història que t'atrapa tant per la intriga com per el punt de vista que adopta la veu narradora que s'adapta a cada argument i que ja us adonareu que ens dona més de una sorpresa.
«... i jo no podia deixar de mirar-m'ho des d'una asèpsia distant. Una llunyania que, tot i la ràbia, tenia un component de curiositat científica...»
Se m'acut que aquesta també pot ser la mirada, reflectida en el personatge, de qui escriu.
Llegiu Paraules al mirall amb el pròleg de Margarida Aritzeta i a veure què us sembla.
