Llegit en dies d'hivern amb pluja i vent, em va semblar que notava el gust de cendra, l'olor de sofre i la manca d'oxigen del planeta de Mamalia.
El món que acabo de deixar al tancar el llibre és el nostre en una altra dimensió: Elisenda Solsona ens obliga de passar pels forats de cuc que calguin per anar endavant i enrere en el temps. Des d'una societat on parir és un privilegi, a una altra on unes dones neandertals són explotades com a ventres de lloguer. El paral·lelisme amb l'actualitat és evident i la perspectiva que s'albira de la nostra societat, de les més negres.
Alló que més m'ha interessat és la recerca dels records d'infantesa que marquen la nostra identitat, no només la part que es converteix en un thriler detectivesc on les pistes es van encadenant fins arribar a l'objectiu final i que mou la intriga; sinó l'anàlisi psicològica dels personatges amb noms pròpis, la percepció viva dels sentiments i de les emocions, sobretot, les que desperten les olors.
«Engendrar la culpa com si fos una llavor plantada al mig del cervell, inserida ben bé al fons amb el polze. A la força. P. 95.
«Vaig notar l'olor d'humitat de que tant parlava la Sara. Era una olor que se't filtrava renovada pels porus i et feia sentir, no ho sé, més calmada, potser? La pell destensada, suau. Els pulmons desenganxant-se.» P. 55.
I, quan l'estil de frase curta que va per feina es demora una mica, em fa gaudir.
Per altra banda, el laberint d'instal·lacions sanitàries soterrades, coves, passadissos i ascensors acompleixen la seva funció simbòlica d'ofegar a qui si perd, però jo he tingut ganes d'escapar-me'n abans d'hora.
L'instint de la pervivència com a espècie que ens porta a reproduir-nos s'està extingint i, només pot ser substituït per una tornada a les arrels i per la creació. L'art dona sentit a la vida i es converteix en una cova-casa, on passar l'hivern que sembla que no s'acabarà mai.
«L'habitació dels mals endreços on m'imaginava la llum del capvespre il·luminant un bressol la convertiríem en despatx. I hi escriuria la seva primera novel·la de terror. I també faríem el nostre primer còmic.» P. 261.
De moment, un llibre de terror s'ha publicat amb èxit i fins i tot s'ha traduït al castellà amb una coberta més lluminosa amb algunes de les peces-pistes que porten a descobrir l'origen de la protagonista.
