dimecres, 25 de setembre de 2013

Joan Pinyol, Pilota de set. Barcelona: Proa

Els set pecats capitals, a capítol per pecat.


El luxuriós és un "cap de cony" (P 15).
La tacanya pensa que "d'aquella carretera, en podria treure més suc econòmic que de tots els tarongers de l'horta valenciana." (P 30)
El superb exclama:" A cagar a la via!" P. 37.
La golosa anomena als pinyons, "llàgrimes blanques dels boscos" (P. 57)
La, amb raó, irada desitja "que aquell vilafranquí es convertís en un gat i pogués pagar amb la vida totes les males jugades que li havia fet patir."( P. 65)
L'envejós "arrufava el nas com el porc senglar de les Quatre Carreteres". (P. 88)
I, per fi, la mandrosa contempla el Pla del Penedès "enmig d'una plana que semblava aturada en el temps." (P. 105)

Llenguatge col·loquial de personatges que van fent via amb els seus pecats, sense saber quan s'acaba el joc, el set i el partit.