dimarts, 30 de desembre de 2014

Pere Martí i Bertran (2014) Endevinalles per a tothom. Barcelona: Baula

Aquest recull parteix d'una bona fórmula:
Endevinalla = convergència entre ritme i metàfora.
A partir d'aquesta declaració d'intencions, les endevinalles de Pere Martí fan convergir el ritme, la metàfora, els jocs de paraules i les experiències de la vida quotidiana.
Tots aquests mecanismes s'activen en una endevinalla llarga com aquesta:

Començo amb ema
i acabo amb a.
Rimo amb calenta,
però són fresca
com una rosa.
Sóc una mata
que mai no mata
sinó que cura
i que perfuma.
Vaig bé amb el te,
no amb el cafè.
Les metàfores lexicalitzades o adormides, és a dir les que utilitzem sense adonar-nos-en, són les més freqüents. El poder de l'endevinalla les desperta i dóna vida com en el cas de la dedicada als pirates reals i informàtics.
Entre les creatives destaca: 

...una eina humil 
de tota cosidora 

que 

Podria ser campana
de minairons
o habitacle de fada.

Edward Robert Hughes 

El poder d'evocació del so de les paraules és ben utilitzat i així el bressol, bressola com l'onada la barca a la mar.

SEBASTIÁN HERNÁNDEZ MORONTA
Per altra banda,  tot jugant amb la paraula mentor, preceptor o mestre, ens adonem que porta dins seu or, una mena d'or que és un tresor que mai canvia de valor, ni es pot perdre o fer-se malbé: el coneixement.
M'he quedat amb la música i no he pogut resistir de concloure així:
Són 107 enigmes
per jugar a endevinar,
per l'enginy despertar
i dels mots fer enamorar.