divendres, 1 de maig de 2015

1111 visites

Fotografia de Chema Madoz

Temps de metàfora va substituir, fa dos anys i mig, les llibretes on apuntava comentaris de lectures i altres escrits. És un bloc, en el sentit literal de llibreta, on s'apleguen escrits de diverses menes encara que, en canviar de format, també n'ha anat evolucionant el contingut.

Primer de tot, el títol, m'ha comportat la grata obligació de defugir la ressenya acostumada i apropar-me a les lectures des del punt de vista de les metàfores, que no són només un tret de l'estil, sinó microcosmos on es condensen les claus del text.

Els sotstítols m'han obligat a una major sistematització d'allò que s'aplegava a les llibretes sense ordre ni concert. Així han aparegut subapartats com Metàfores visuals que m'ha permès canalitzar el gust per les arts, especialment la fotografia i Metàfores de la vida quotidiana per aquelles imatges que sense que ens adonem conformen el dia a dia.

També ha aparegut un altre apartat que està format per històries curtes que em venen a la ment quan algun objecte sembla que em desvetlli els seus orígens, les vides que arrossega, la seva aura.

Hi ha unes normes no escrites que he seguit com limitar la llargada de les entrades i escriure en l'idioma en el qual he llegit: catalàcastellà i, alguns textos, en l'oblidat francès que estic intentant recuperar. El traductor incorporat a la pàgina permet aquest luxe.

La xifra de 11111 m'ha fet l'ullet i creuar aquesta fràgil frontera m'ha portat a reconsiderar el passat i a fer propòsits de futur, com el d'incorporar la poesia, l'idioma anglès i d'altres que anireu descobrint si em continueu fent bona companyia.