dijous, 30 de juny de 2016

Anton Txèkhov (2016), La gavina. Versió catalana de l'original rus de Raquel Ribó. Tarragona: Arola editors (Teatre clàssic. Textos a part) Llegir el teatre. Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt



Com deia Baudelaire l'ésser humà camina en mig d'un "bosc de símbols".

En mig dels arbres i camps d'aquesta obra, ja clàssica, hi trobem una gavina.



Quin significat té?

La gavina  més que una idea és una sensació, una olor, un estat d'ànim: pot ser la fama que recerca l'artista encara que no ho vulgui confessar o l'elevació del moment sublim de la creació, o l'angoixa que porta a la mort...

I encara més, la blanca gavina és una carronyaire, com l'escriptor que no pot deixar de vampiritzar la realitat ni de mirar el món com a creador:

"i no puc descansar de mi mateix, i sento que estic devorant la meva pròpia vida; que dono a no sé quins lectors remots, estic robant el pol·len de les flors més boniques que tinc, que fins i tot les arrenco i en trepitjo les arrels." P. 45.

Quina al·legoria més cursi! Queda ben retratat el gran escriptor Trigorin!

I és que, per aquí, es cola "le mal du siegle", "la negra sombra" o la bilis negre. Aquests artistes, com Arkadina diu al seu fill, són uns decadents.

Ja en tinc prou de banals garrepes d'afectes i de diners com l'Arkadina i, també, d'artistes insatisfets a perpetuïtat. Per a mi, l'única i verdadera gavina, o au Fènix,  blanca i pura és la Nina que n'adopta el nom i ha volat lliure després del mal amor de l'artista insatisfet i petulant.  Es converteix en una veritable actriu, encara que sigui de províncies, perquè gaudeix del seu art.

De tota manera, el que m'ha colpit d'aquesta lectura han estat els esbossos de paisatges que hi apareixen. Sobretot, el llac emmarcat amb l'escenari de la funció fallida. La imaginació m'ha portat al record dels màgics paisatges de Gustav Klimt, un altre decadent, ja que escauen amb la sensació de melangia que desperta l'obra.




Nomes falta que en alguna hi aparegués el vol d'una gavina.