No sé si Réthimno conserva l’aire oriental i venecià que tenia quan la vaig trepitjar a finals del segle passat, però després d’aquesta lectura si que sé que ha esdevingut un símbol, ja que com afirma l’autor «l’essència de l’ànima humana no canvia d’un lloc a l’altre».
Us trobareu amb una crònica per on desfilen un munt de personatges que donen vida a la ciutat com els dos rondallaires que encanten l’auditori amb paraules.
Les comparacions metafòriques contribueixen a bastir el simbolisme de la ciutat. D’aquesta manera Réthimno és com un vaixell que naufraga xuclat per la sorra i la comunitat turca i la grega venen a ser un matrimoni forçat al divorci després de moltes baralles. El moment de la separació és un dramàtic i culmina amb un crit col·lectiu dels expatriats «salvatge i suplicant, adolorit i amenaçador alhora...» Pàg. 103.
La ironia apunta en històries com la de Tomàs el Sord que, a més a més de tenir ocells cantaires que no pot escoltar, fabrica lires: «... aquells instruments tan nostres amb els quals els cretencs expressen les seves passions quan no les poden satisfer a ganivetades.» Pàg.120.
La veu del narrador ens fa companyia ja que es dirigeix a qui llegeix establint un diàleg com quan justifica per explicar fil per randa com és fabrica artesanalment una icona: «...temo que el lector actual, que no ho coneix, ho pugui menysprear o consideri que llegir-ho és una feina inútil.» Pàg. 103.
O quan ens convida a observar la dignitat d’un cretenc desfilant en una processó: «Gireu la mirada i esguardeu aquell esvelt portaestendard que obre la comitiva i digueu-me què us sembla.» Pàg. 146.
Però hi ha una altra veu que ens parla i que ens ajuda a copsar de forma més rica aquesta crònica: la veu del traductor a les sàvies notes. Serveixi d’exemple el fragment de El darrer enterrament a Réthimno que Eusebi Ayensa afegeix al tràgic episodi de l’èxode dels turcs dient:
«Com que no creiem que hi hagi millor final per al trist episodi de l’intercanvi forçat de població que aquest emotiva història —del tot real i que hauria de fer reflexionar els governants sobre les conseqüències tan negatives que poden tenir les mesures dràstiques per intentar donar una solució definitiva a la complexa barreja ètnica i religiosa de l’Europa sud-oriental—, hem cregut convenient de reproduir-la aquí.» Pàg. 146.
I tant que és convenient perquè la història, quan no es repeteix, rima i, per això, em permeto recomanar-vos alguns dels llibres editats i/o traduïts per Eusebi Ayensa, que es mereix el títol que d’autèntic cònsol de Catalunya a Grècia com diu Rafel Nadal.
Antoni Rubió i Lluch, El record dels catalans en la tradició popular, històrica i literària de Grècia (2001). Barcelona: Curial-Abadia de Montserrat i
Però tornem a la ciutat cretenca que ens ocupa perquè val la pena visitar-la i complir el desig de Prevelakis de «fondejar el teu vaixell davant de Réthimno un capvespre d’estiu, a l’hora que la mar deixa anar la seva flaire de síndria.»
 |
| https://www.discovergreece.com/es/experiences/walking-tour-rethymno-old-town |
Un moment com aquest és el que conservo a la memòria del viatge de finals del segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada