Calia que Germa de gel tragués el nas a Temps de metàfora.
No hi havia parat esment fins que vaig llegir Curs de prosa on Vicenç Pagès en parla en termes que em van fer còrrer a buscar-lo. El vaig llegir primer amb suspicàcia i, després, amb delectació.
Germà de gel m'ha fet entrar al seu món a poc a poc, com el fred que es va apoderant de tu fins i que et crema sense adonar-te'n. Cal deixar-se aconduir pels fils subtils que texeixen l'al·legoria que l'obra construeix: deixar-s'hi atrapar.
 |
| https://www.guggenheim-bilbao.eus/aprende/mundo-escolar/guias-para-educadores/mama |
En veurem uns quants fils que van fent xarxa per a buscar:
«l'orígen d'una veu i d'una mirada pròpies»
Islàndia entre dos continents ≈ fills entre pare i mare.
Casa i sentit literal ≈ àncora
Autisme≈gel
Buscar el nord, el pol ≈ Symsònia-Hiperbòria o lloc de gir entre terra i cel.
Perquè el que realment importa no són les grans gestes del alpinistes sinò:
«una épica d'un mateix i d'una idea (...) l'èpica de seguir al lloc on som i aguantar el paper que ens ha assignat la vida».
L'épica dels artistes i l'èpica de les cuidadores anònimes.
Calen metàfores per sentir la magnitut d'aquestes gestes que passen desapercebudes i l'autora les troba als cims gelats de les muntanyes. Potser l'art conceptual té alguna cosa a veure en aquesta recerca.
M'agradaria parlar amb Imma Àvalos Marquès que sota l'escut d'Alicia Kopf se'ns dirigeix en primera persona. Li preguntaria com s'ho va fer per mostrar-se tant i per què enten com a arrogància utilitzar una veu narrativa omniscient.
Em conformo amb una explicació on voldria furgar:
˝«.. no tinc el poder d'un narrador omniscient, només sóc un observador parcial que intueix.»
Sigui com sigui, el que és cert és que ha aconseguit trencat el gel.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada