Benvingudes cartes que porteu noves d'amics i de família, paraules que expliqueu estats d'ànims, lletres que llegim amb avidesa tot fent-nos preguntes, epístoles humils que serveixen per ordir una conxorxa i salvar "la humana".
Cartes imprevistes perquè els objectes que ens rodegen agafen la paraula i formen, més que mai, part del nostre dia a dia. Les coses que ens ajuden a viure són més que el decorat de casa nostra ens fan companyia, com un gat.
No sortim del pis de "la humana" i encara que només el trobem descric de forma indirecte, el reconeixem com a nostre i anem llegint com si llisquéssim sobre un terra ben encerat.
Hi ha una pregunta clau que ens corca des del principi, però el que a mi m'ha encadenat al text és la capacitat de Tina Vallès de dir sense dir, d'apuntar segones lectures. Com la mar de fons que no s'amaga però que tampoc sobresurt de la superfície polida d'aquesta lectura.
No avenço esdeveniments, em limito a citar-ne un fragment.
Carta de l'espelma a l'encenedor
Encenedor estimat,
Sé que no soc la primera a qui li encens la metxa i que tampoc seré l'ultima, sé que això nostre no durarà gaire, però deixa'm que et digui, ara que encara tinc corda, que amb tu encendre's és fàcil.
Que fàcil és encendre la metxa i tenir corda quan s'estima!
Que fàcil que sembla escriure i il·lustrar senzill!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada