La vida és del color de les metàfores amb què la
contemplem.
De la mateixa manera
que la visió des de dalt de la manifestació de l’onze de setembre i la
focalització en el quatre de vuit aixecat a la cruïlla de Passeig de Gràcia i
Gran Via tenyeixen l’acte reivindicatiu i festiu d’un to daurat propi de
l’èpica, les paraules metafòriques que s’utilitzen per parlar de independència impregnen el nostre
subconscient.
Un titular del diari Ara
del 21/09/12 conté dues de les metàfores més utilitzades per evitar la
paraula tabú: el xoc de trens i el divorci.
“Història d’un divorci.
La relació Mas-Rajoy passa de la mà estesa al xoc de trens en menys d’un any”
Ens imaginem els ferros caragolats, els cossos destrossats,
en fi, un escenari catastròfic en colors negres i vermells que fa por als mercats, un altre eufemisme.
“Els grans empresaris... no dubten a reclamar una butxaca
més farcida de recursos, però les incerteses d’un possible xoc de trens els neguitegen” Ara
18/09 p. 6.
El mateix dia la columna de Marius Serra a La Vanguardia
porta per títol “La mare de les metàfores” i trenca l’escenari terrible del xoc de trens per la convivència entre
trens i mercats que es dóna a l'estació de Maeklong, a pocs quilòmetres al nord
de Bangkok.
http://www.lavanguardia.com/encatala/20120903/54345772499/la-mare-de-les-metafores-marius-serra.html
Les metàfores tendeixen a expandir-se a convertir-se històries: en paràboles.
“la metàfora de la dona que comença a parlar de separar-se i les seves paraules reactiven en el
mascle la fixació possessiva i els rampells de la por” La Vanguardia, 20/09, p.
15.
“Un empresari, en el fons, és tan conservador com un pare
d’adolescent, que té la sagrada missió de conservar els fills vius. Es nega a
acceptar que el seu fill surti, però quan ho veu inevitable, és el primer
d’anar-lo a buscar a les tres de la matinada a la discoteca perquè no tingui un
accident.” Ara 18/09, p. 2.
És a dir, aquests manifestants de l’onze de setembre, amb
Duran i Lleida inclòs, són com una dona maltractada o com un adolescent que
necessita de la protecció del pare-empresari.
Apa-l’hi! Potser que fem servir metàfores d’un altre color.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada