TOTES LES ENTRADES

dimarts, 5 de febrer del 2013

Muriel Villanueva, La gatera. Club de lectura de la Biblioteca de Vilassar de Dalt








Muriel Villanueva té una mirada juganera i un somriure sorneguer, defensa molt bé la seva novel·la que pot ser llegida com una indagació sobre la creació literària i, aleshores, aquesta gatera del títol esdevé simbòlica perquè és per on es comunica el món que anomenem real amb el de la ficció.
Tot en aquesta obra pot ser una cosa o una altra i al mateix temps: triomfa la paradoxa des del tema tan ric i clàssic com el dels bessons com en petits detalls com la descripció dels ulls i de la veu del personatge de l'Arnau.

L' Arnau "... amb els ulls que no accepten metàfores." P. 27.

"Ell té una veu que si calgués descriure-la crearies quaranta o cinquanta sinestèsies i unes vint-i-cinc metàfores i no te'n sortiries." P. 55.

Sembla que aquí doncs no valen ni metàfores ni sinestèsies, que no en trobarem perquè "El meu somni reprodueix la realitat sense metàfores." P. 70.

Però la veu narradora de la protagonista és contradictòria i intenta explicar la inefable mirada i l'estranya veu del seu amor. La Raquel també està ferida de literatura i quan es posa a fer sinestèsies i metàfores no té aturador, encara que no en quedi satisfeta.

"...l'Arnau ha dit eeeeiiiii amb aquella veu de molsa d'un verd viu amb llum pròpia, humida, que fa olor de cova i té gust de rierol, vellut, carbonara, seda, nespra, vespre, coixinet, brie amb torrades, brie amb mel, sushi, fulles de bosc, crema, constel·lacions, peixos lluna, mitjons amb puntets de goma, cotó fluix, cotó de sucre, xampinyons amb all i ceba, vidre mat, cova de sal, finestra una mica oberta, plugim de sorra, floretes, onades de riu estret, infusió de marihuana, llana en cabdell, prunes seques.
Ni vint-i set sinestèsies poden descriure la seva veu" P. 74.

"Ja sé com descriure la mirada de l'Arnau i ja sé per què m'engrapa l'enteniment com si fos un drap mullat que calgués rebregar abans d'estendre'l al sol. Definitivament, és per això de la mirada asimètrica. No dic guenya, ni esbiaixada, al contrari, no potser més directe. Va directe cap a mi amb microones invisibles. Són microones de neó toronja, però només les veig jo." P. 96.

Em quedo amb la molsa verda: la natura pot ser màgica.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada