TOTES LES ENTRADES

diumenge, 10 de març del 2013

Francesc Prat (2011), Escarabeu. Barcelona: Jardins de Samarcanda

Aquest llibre de l'antic company Francesc ha trigat a fer-me efecte. Ha calgut una segona lectura perquè m'identifiqués amb la seva placidesa fonda i mesurada. Ara, ha aconseguit que sentis moments d'absència com els que descriu Antoni Marí.


S'han ajuntat la teoria i la pràctica poètica, els llibres ja ho tenen això que s'encadenen com les cireres.

El mateix autor explica el títol del llibre:

L'escarabat neix cada any dels ous deixats dins l'excrement, surt de la putrefacció de la mort i torna a la vida, com el sol a cada albada. L'escarabeu simbolitza la transformació constant de l'existència en el seu equilibri entre la fosca i la llum... El recull de textos d'aquest llibre neix del que proclama aquest escarabat: la consciència de ser equilibri entre vida i mort. P. 58.

Com a exemple d'aquest equilibri que aconsegueix moments de plenitud, aquesta joia:

4

Puja la humitat fosca de la sorra i s'enfila per les costelles. La sensació d'infinit es bada enllà del vespre i el cel de la badia s'inunda...

Besos i mort, en un magníficat
etern, perpètuament, baden l'instant.

(Platja de la Barceloneta)

1 comentari:

  1. Montse, moltes gràcies. Ja saps que valoro i aprecio les teves opinions. I no només en els temes literaris. Si ens haguessin escoltat més a la majoria de professors de secundària, els que hem estat a primera línia, tindríem un altre país. Aquí, però, parlem de literatura i que fos un llibre de l'Antoni Marí que et fes trobar moments d'absència, que també en podríem dir moments de relligament amb el sentit profund de la nostra vida i la del nostre entorn, és un bon elogi.

    M'he mirat el bloc, una manera de connectar-se a la que no estic habituat. És la primera vegada que intento escriure aquí. Bé, la segona, perquè ja he perdut el primer intent. Qui sap on he clicat?

    M'he mirat amb especial atenció les reflexions i les fotografies de Les hores detingudes: un encert. Segur que a en Ramon Solsona també li ha agradat.

    Francesc Prat

    ResponElimina