Els set pecats capitals, a capítol per
pecat.
El luxuriós és un "cap de
cony" (P 15).
La tacanya pensa que "d'aquella
carretera, en podria treure més suc econòmic que de tots els tarongers de
l'horta valenciana." (P 30)
El superb exclama:" A cagar a la
via!" P. 37.
La golosa anomena als pinyons,
"llàgrimes blanques dels boscos" (P. 57)
La, amb raó, irada desitja "que
aquell vilafranquí es convertís en un gat i pogués pagar amb la vida totes les
males jugades que li havia fet patir."( P. 65)
L'envejós "arrufava el nas com el
porc senglar de les Quatre Carreteres". (P. 88)
I, per fi, la mandrosa contempla el Pla
del Penedès "enmig d'una plana que semblava aturada en el temps." (P.
105)
Llenguatge col·loquial de personatges
que van fent via amb els seus pecats, sense saber quan s'acaba el joc, el set i
el partit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada