No conec Maria Lluïsa Fabra, però els seus escenaris vitals
coincideixen en molts punts amb els meus. Potser hem passat una al costat de
l'altre i ens hem mirat sense saber tot el que tenim en comú, almenys és la
impressió que m'ha deixat el seu llibre.
Retalls de memòria fa reviure aquella època fosca en
la qual "El pecat igual que el fred, era omnipresent". En el seu
estil directe i decidit hi destaquen detalls quotidians que els ulls inquiets
de la nena, que va ser, recorden i que la dona, que és, omplen de sentit.
Sovint, aleshores, recorre a les imatges.
D'aquesta manera la planta enfiladissa "domesticava la
llum del sol" P. 50, l'espill de la porta es converteix en un "molinet
de mirar" P. 36 i "les criatures són com les heures, i pugen soles,
arrapant-se com poden a les parets de les cases i les escoles." P 11.
Si aquests records estan distorsionats, com podria ser ja
que el temps fa de les seves, em sembla que la Maria Lluïsa i jo hem anat a
mirar-nos plegades "en un d'aquells miralls del Tibidabo que ens feien
tant gràcia quan érem criatures." P. 11.
Que per molts anys continuï encaixant peces al trencaclosques
i apedaçant memòries!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada