La primera hiper fotografia de Rauzier que em va captivar la
mirada va ser la d'aquest bloc que m'evoca la part del darrere de la casa de
veïns on vaig passar la infantesa i la joventut al carrer Hospital de
Barcelona. És la casa rusc on les vides s'entortolliguen. Podria ser una torre
de Babel, però prefereixo pensar que les robes esteses són banderes de quotidianitat
i cada finestra és un ull que ens mira i planta cara al destí. L'home del bombí
sembla aclaparat davant la torre d'humanitat que representa.
L'esteticisme triomfa en la
sèrie dedicada a Barcelona, potser en excés. Les formes artístiques evoquen
entorns naturals sumptuosos, així l'entrada de La Pedrera es transforma en un
jardí-cova amb llac inclòs mentre Santa Maria del Mar es fon amb la Catedral
per convertir-se en un bosc de gràcils columnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada