Un dels encerts d’aquesta biografia és emmarcar la figura de
Montserrat Roig Fransitorra en un escenari teatral.
Entre la representació el 1946, any del seu naixement, de L’Hostal de la Glòria i la de La reivindicació de la senyora Clito Mestres
el 1991, any de la seva mort, hi ha molt més que una vida, hi ha el pas a un
món on les dones ens reivindiquem.
Les dones sempre finestreres hem saltat al carrer, hem esmolat la
curiositat, ens hem armat de valor i hem ocupat una part de l’espai públic que
ens pertoca: Montserrat Roig Fransitorra va ser una de la colla, una pionera
valenta i brillant.
Per altra banda, el teatre va ser un reducte de resistència i de
defensa de la llengua i de la cultura catalana. No només la burgesia de l’Eixample
es reunia per representar o recitar a les llars dels pròcers. La
menestralia, a Gràcia, al Raval o a qualsevol poble, feia el mateix i,
per a molts i moltes, va ser la manera
d’entrar en contacte amb el català com a paraula escrita.
Montserrat Roig Fransitorra era de la colla dels grans. Els seus
escenaris van ser també els meus, al mateix temps, com en el cas
d’Anglaterra, o sovint uns anys més tard. Però fins que no he llegit aquesta
biografia no m’he adonat que les nostres vides estaven trenades. Això és mèrit
de Betsabé Garcia, ja que seguint el fil de l'existència de MRF ha fet la crònica d’una
generació.
BG l’encerta perquè uneix una boníssima documentació amb un estil
planer on apareixen expressions i frases fetes que fan que sentim el personatge
proper. Una escriptura ponderada, viva i expressiva que segur hagués
agradat a MRF.
“Havia de reinventar-se i necessitava un canvi d’aires. Però ja se
sap que esperant t’hi pots florir.” P. 383
L’endevina també quan ens mostra amb un va i ve de dates i dades
com va avançant el fil de la vida, com per onades o per cercles concèntrics,
fins arribar a allò que la biografiada pretenia: fer internacional la seva obra i la nostra
cultura. Peti qui peti.
“El día en que los estudiantes de Zamora, por ejemplo, conozcan
tan bien como los estudiantes de Glasgow la realidad de Cataluña empezaré a
creer que algo está cambiando.” MRF (1983), “Catalunya en Glasgow”, El País. P. 386
M’encanta com Betsabé
Garcia afronta les contradiccions i les situacions complexes del flux de la
vida i de la història: les enemistats, incloses les familiars, provocades per la Guerra Civil i els maleits-imprescindibles diners. També les amistats o
influències, la cultureta i l’ambició cosmopolita.
MRF va tenir èxit, però va pagar un preu per la seva llibertat i,
aquest text s’endinsa en aquest neguit, el neguit de l’ofici d’escriure a cara
o creu d’una dona que ens va donar una lliçó fent la crònica de la seva experiència
ara resseguida i posada en solfa per BG.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada