dimarts, 6 de març de 2018

Blade Runner vs Blade Runner 2049. Com llàgrimes en la pluja



En  cap moment de Blade Runner 2049 apareixen les paraules que Rutger Hauer va pronunciar al terrat del llegendari edifici Bradbury de Los Angeles fent de replicant:

“He vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar naus en flames més enllà d’Orió. He vist raig–C brillar en la foscor prop de la Porta de Tanhaüser.  Tots aquests moments es perdran en el temps, com llàgrimes en la pluja. És hora de morir.”


A Blade Runner 2049 aquestes paraules impregnen, com la pluja, tota la pel·lícula.
No només perquè els personatges ploren a doll i la pluja es fon amb les llàgrimes, no només perquè l’aigua i la neu continuen sent matèria poètica, no només perquè els records dels antics fotogrames reviuen amb els nous junt amb imatges d’ulls, plans de la ciutat futurista en picat i existencials clarobscurs.
Trenta-i-cinc anys no han passat en va: l’enginyeria genètica ha avançat mentre que la frontera entre robot i humà s’ha anat difuminant, la societat post-industrial ha donat totalment pas a l’era digital, les dones ens hem fet més visibles i l’esclavitud, evident o soterrada, continua existint.

Oscar 2018 als millors efectes visuals
De tot això dóna fe Blade Ranner 2049 amb una trama entortolligada que contrasta amb la més simple de l’original. Sembla que el director i el seu equip, entre els quals hi ha els creadors de la història Ridley Scott i el guionista Hampton Faucher, tinguin la intenció de crear-ne una saga.

La recent aparició de tres curts —Blude Runner Black Out 2022, 2036: Nexus Dawn i 2048 Nowhere to Run— que omplen el buit de la ficció entre l’espai temporal entre les dues i els fils oberts de l’argument de l’última entrega ens fa pensar que això continuarà.
L’obra mestra inicial ha germinat en un film que li ret digne homenatge, encara que s’enyori la música de Vangelis.
L’empremta de Blade Runner no s’ha perdut com llàgrimes en la pluja, s’ha fet matèria argumental i ha cristal·litzat, per exemple, en el suggeridor  personatge de la creadora de records. La científica que dota de memòries als replicants fabrica imatges amb el mateix material que ho fa el cinema, el material del qual estan fets els somnis.


Hi ha vivències i emocions que perduren una mica més que llàgrimes en la pluja. L’art lluita contra corrent per fer-ho possible.

Del tot merescut l'Oscar 2018 a la millor fotografia per a Roger A. Deakins amb 
Blade Runner 2049

 Aquí en teniu un tast.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada