El nou llibre de Pere Martí i Bertran és un poema pacifista,
podria ser un poema de Nadal i tot, que ens fa
desitjar ser com el nen que tenia un tanc de joguina i va transformar les
joguines bèl·liques en eines i els camps de
guerra en camps de conreu.
Hi trobarem paraules planeres, les justes i un
estil que té l’elegància de la senzillesa. És tot el que cal per transformar el
joc en vida i no posar la vida en joc.
Núria Tomàs Mayoles, la il·lustradora, ha
amplificat el missatge fent una mena de collage entre el joc digital i el
tradicional. Les imatges, plenes de dinamisme, també s’han de llegir i des del principi, perquè les lletres del títol que semblen compostes de píxels ens avancen la representació dels somnis del nen que tenia un tanc.
Cada il·lustració es un plaer. Totes mereix una observació detinguda i totes conviden a la reflexió. M’aturo,
només, en una metàfora visual: un teler d’on sorgeixen les lletres i, alhora,
els animals de granja que poblaran, com els arbres, el cereals i les
hortalisses el camp transformat en productiu. Bona manera per dir-nos que, en
aquestes pàgines, la pau sorgeix del teixit del text!
Ens trobem davant d’un llibre imprescindible
que els Mags d’Orient han de portar al sarró.
