M’atrau la portada etèria, el tacte setinat de la coberta, la delicadesa del
dibuix del pom de papir, els tendres tons verds i el llom que permet obrir el
llibre cap per amunt amb facilitat.
Les citacions inicials m’engresquen i, a
mida que vaig llegint, constato que Irene Vallejo ha aconseguit aplegar una
informació enciclopèdica sobre el revolucionari invent que tinc entre les mans i
que la posa a l’abast amb rigor i aparent senzillesa. Fa de bon llegir. És un
assaig empeltat de narració que ens atrapa pel seu interès, les emocions que ens
desperta i la personalitat de la seva veu.
Ens sedueix perquè contagia passió
per la lectura i l’escriptura i per les analogies entre el passat i
l’actualitat.
L’autora ha mamat literatura i com les antigues dones gregues no
només protegeix els records, sinó que teixeix paraules que ens fan estimar allò
que ella estima i ens suma a la riuada de gent que ha fet possible que els
llibres segueixin il·luminant evidències que passen desapercebudes:
«Per
referir-se a la seva tasca intel·lectual, Aristòtil va escollir la paraula
theoria i el verb corresponent theoreîn que en grec al·ludeixen a l’acte de
mirar alguna cosa. Aquesta elecció és molt reveladora: l’ofici de pensar el món
existeix gràcies als llibres i la lectura, és a dir, quan podem veure les
paraules i reflexionar-hi a poc a poc...» Pàg. 101.
La lectura i la reflexió ens
porten a les comparances entre l’ahir i l’avui.
«L’atmosfera electritzant al
voltant dels rotlles escrits i la seva acumulació a la gegantina Biblioteca
—d’Alexandria— devia ser una cosa semblant a l’explosió creativa que significa
avui dia internet i Silicon Valley.» Pàg. 242.
Només som a un pas de constatar
que «el futur sempre avança mirant de reüll cap al passat» i que allò més nou
acostuma a sucumbir abans que els invents que han demostrat que són difícilment
substituïbles per la seva utilitat i bones prestacions.
Sigui en tauletes de
fang o de plasma, en pergamí, papir o paper el llibre sobreviurà: és l’invent
que permet que l’infinit càpiga dins d’un jonc.
Quin bon títol!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada