dimarts, 21 de juny de 2022

Teresa Lanceta (2022) Teixir com a codi obert. MACBA del 8/4 al 11/9. Visita guiada per a Núvol de Cristina Bonet el 15 de juny.

Carrer Hospital 56

Pintar teixint?

Alguna cosa més. Els materials: llana, cotó i roba reciclada crean formes acolorides i textures insospitades que vindria de gust tocar. No és permès, però la força dels tapissos es va assimilant com si et vestissis amb una roba que t'escau. 


Plaça Reial

Em vaig la il·lusió que les teles que teixeix Teresa Lanceta hagin estat filades per a mi. És una sensació entre infantil i onírica que potser té a veure amb l'estat de nirvana que l'artista assoleix tot treballant: els moviments repetitius generen un estat d'ànim especial. 

Però aquest estat hipnòtic no exclou la reflexió artística i social: l'artesania és un punt de partida per a l'artista que crea i recrea.

Diàleg entre l'artesania de les dones de l'Atlas i dues obres de Teresa Lanceta.


No trobarem els darreres dels tapissos curosos de les artesanes sinó alguns fils deixats anar o un tros de roba que penja. El revés dels seus treballs també té un codi binari que impacta estèticament i que la disposició de l'exposició permet contemplar.


El revés i el dret,
la diagonal i el rectangle,
el blanc, el vermell i el negre,
els retalls recosits
d'un barri sovint estigmatitzat.

M'atrauen els fils que uneixen, els repunts de colors que enganxen pedaços o que es perfilen en una tela.




No son culcusits sinó ponts i m'evoquen els draps on les àvies conservaven les mostres dels punts basics que havien après a costura. 


  

Els punts d'unió formen xarxa i així s'entenen les obres d'autoria compartida i el treball social de l'artista.



Teresa Lanceta furga en dues de les ànimes del Raval: la que va dels oficis a l'art i la que, per dir-ho amb el nom del carrer on ella i jo vam viure, té per divisa l'hospitalitat. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada