 |
| Carrer Hospital 56 |
Pintar teixint?
Alguna cosa més. Els materials: llana, cotó i roba reciclada crean formes acolorides i textures insospitades que vindria de gust tocar. No és permès, però la força dels tapissos es va assimilant com si et vestissis amb una roba que t'escau.
 |
| Plaça Reial |
Em vaig la il·lusió que les teles que teixeix Teresa Lanceta hagin estat filades per a mi. És una sensació entre infantil i onírica que potser té a veure amb l'estat de nirvana que l'artista assoleix tot treballant: els moviments repetitius generen un estat d'ànim especial.
Però aquest estat hipnòtic no exclou la reflexió artística i social: l'artesania és un punt de partida per a l'artista que crea i recrea.
 |
| Diàleg entre l'artesania de les dones de l'Atlas i dues obres de Teresa Lanceta. |
No trobarem els darreres dels tapissos curosos de les artesanes sinó alguns fils deixats anar o un tros de roba que penja. El revés dels seus treballs també té un codi binari que impacta estèticament i que la disposició de l'exposició permet contemplar.
 |
| El revés i el dret, la diagonal i el rectangle, el blanc, el vermell i el negre, els retalls recosits d'un barri sovint estigmatitzat. |
M'atrauen els fils que uneixen, els repunts de colors que enganxen pedaços o que es perfilen en una tela.
No son culcusits sinó ponts i m'evoquen els draps on les àvies conservaven les mostres dels punts basics que havien après a costura.
Els punts d'unió formen xarxa i així s'entenen les obres d'autoria compartida i el treball social de l'artista.
Teresa Lanceta furga en dues de les ànimes del Raval: la que va dels oficis a l'art i la que, per dir-ho amb el nom del carrer on ella i jo vam viure, té per divisa l'hospitalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada