Si em pregunteu quina és la millor novel·la de l'any, escolliré Temps enrere. Ho diré amb la boca petita perquè un monument literari com aquest està per sobre aquesta pregunta fal·laç: és una novel·la per perdurar. L'estic tornant a llegir per tercera vegada i continuu xalant i aprenent de l'escriptura de Ramon Solsona que ha construït una catedral de paraules que convida a quedar-s'hi, perquè, entre altres motius, els mecanismes que mouen la intriga funcionen a la perfecció.
Com a bon temple, encara que laic, té una nau imponent i moltes capelles, és a dir, una gran riquesa temàtica: una llarga història d'amor que respira veritat, una escala de veïns que va canviant des de la postguerra, l'evolució de les vinyes i del Priorat, l'emigració catalana a Alemanya... i també la vida i els miracles de les paraules i els girs que configuren les llengües que són allò que fa que un text sigui literatura.
Amb una estructura sòlida i elegant crea una sensació d'amplitud com si pugéssim a l'inrevés una escala «fins a l'horitzó de debò.» El temps, com diu el títol, va enrere, però qui va llegint no s'hi perd i va trobant motius per continuar pujant sense aturar la lectura.
Dins la gran nau i les capelles de Temps enrere hi conviuen una àmplia panòplia de sants i sants que prenen vida en personatges singulars i no manquen els vitralls o recursos estilístics que formen part de la carn del relat, l'il·luminen, li donen ritme i un to empeltat de sentit de l'humor marca de la casa. En fi, una novel·la que et sap greu que s'acabi i que et deixa el pòsit del món que et proposa junt amb un somriure.
No vull, ara, desenvolupar això que deixo apuntat: ho faré a altres entrades. En aquest moment de final d'any, només desitgo brindar amb una copa de vi del Priorat «de bon color, bona nas i bona boca» perquè gaudim dels fruits saborosos de la vida que ens ofereix Temps enrere i perquè les traduccions facin entrar més gent a aquesta catedral de paraules que ha construït Ramon Solsona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada