Escriure en català és un acte heroic o una rucada?
És Bertrana un avançat exemple de l'actual moda de l'autoficció?
Què tenen en comú Bertrana i Solsona, a part de ser mestres d'obres de l'escriptura?
Es poden cantar clares i amb humor les nostres misèries culturals?
Hi ha escriptors de veritat que no siguin impenitents?
Aquí en teniu un parell que:
«cisellen la prosa amb la força de la tramuntana i la bellesa d'una joia.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada