diumenge, 23 de desembre de 2012

Models de dona: "Mujercitas"




He  tornat a llegir el vell llibre de Mujercitas que gairebé  em sabia de memòria i m'he adonat que proporciona models de ser dona, alhora que fomenta valors com el treball, la fortalesa, la serenitat i una certa independència femenina que avui cal tornar a reivindicar : "El trabajo es saludable, nos libra del aburrimiento y de los malos pensamientos, es bueno para la salud y el ánimo y nos da un sentido de capacidad y de independencia mejor que el dinero o la elegancia." P. 138.
Ha coincidit que acabava de llegir Las diosas de la mujer madura de Jean Shinoda Bolen, un llibre feminista que sembla estar a les antípodes de Donetes, i he trobat que alguns dels arquetips de dona que proposa coincideixen amb els personatges de L.M. Alcott.
Així, la tímida i casolana Beth que treballa com una abella cantant com una alosa es pot interpretar com el model de dona que proposa la dea Hestia o Vesta: "El fuego del hogar de Hestia se relaciona con el alma y la casa, con la entidad más que con la acción. Su sabiduría es la sabiduría de sentirnos equilibradas y dueñas de nuestras emociones, que son generosas y en absoluto posesivas." P. 126.
Contrafigura d'aquest model és el persontage de la intrèpida Jo, amant de l'acció, que voldria ser un xicot i no casar-se mai i que apareix comparada a un inquiet poltre, coincideix amb aquesta descripció de Jean Shinoda: " Artemisa personifica el espirítu femenino independiente que le permite a la mujer buscar sus propios objetivos en el ámbito elegido por ella (...) Afín al mundo salvaje y los animales es competidora feroz y jugadora de equipo. Le preocupan la igualdad, la equidad y la justicia para las personas y los animales y cuando la trataban de un modo distinto a su hermano proque era una niña, protestaba y decía que eso no era justo." P. 211.
Crec que aquests models o arquetips de dona són profunds i universals són,  en paraules de Jung, com el llit d'un riu que es pot assecar, però que en qualsevol moment es pot recuperar: són metàfores amb les quals vivim sense que hi parem esment. 
Aquí pot haver-hi la clau de l'èxit d'aquesta novel·la que ara es pot llegir completa i ben editada per Vicens Vives. Aleshores autora i obra es revelen més complexes del que semblaven.