diumenge, 30 de juny de 2013

Ramón Solsona, Línia Blava. Barcelona: Columna

 Ramon Solsona al Club de Lectura de Vilassar de Dalt
22-6-2013

Bravo! Per la recreació de l'ambient:

"La boca del metro s'obre al teu davant com un xuclador. Baixes les escales, marques la targeta i fas rodolar el torniquet de la màquina cancel·ladora. Ja ets dins. Suspesa al sostre del passadís, una càmera et fa pensar que algú et veu en algun lloc remot. Una música ambiental, neutra, asèptica, t'acompanya fins a l'andana. El comboi que t'ha de portat d'un extrem a l'altre de Barcelona t'espera amb les portes obertes, amb l'aire de repòs que es respira als començaments de línia."

Bravo! Per la veu en segona persona del narrador que adopta el punt de vista del lector i també pels jocs pirandel·lians.

"Tu, el vampir, t'hi llances amb el pensament i, al clavar-li els ullals de la xafarderia fantasiosa, li arrenques respostes a les teves preguntes imperioses: qui ets?, que hi fas, aquí? d'on véns?, on vas?" P. 225.

"Potser vol protestar pel paper que li has escrit. Però no, ella no pot conèixer el curs dels teus pensaments, no sap res de les teves fabulacions. Tu tampoc coneixes les seves. Potser ella també ha fet volar la imaginació i, mentre tu li atribuïes una història, ella te n'atribuïa una altra." P. 263.

Bravo! Per la vella que fa ganxet:

"Per a la vella, el ganxet s'ha convertit en la raó de la seva existència, perquè encara que els altres no ho sàpiguen, la salut i la vida de tots els seus descendents depenen d'aquell petit estri de ferro." P. 13.

És una magnífica hipèrbole, però la tasca repetitiva de trenar fils apaivaga l'esperit, conforta l'ànim, ajuda a engaltar els cops de la vida i, a més a més, estimula els records:

"A mesura que s'ha fet gran, les mans de la vella treballen de manera automàtica mentre els pensaments reculen amb nitidesa i també amb serenitat."

Així era en el cas de la meva avia que no feia ioga ni meditació, sinó ganxet. Em ve a la memòria quan explicava que durant els bombardejos a Barcelona marxava del pis del carrer Jerusalem perquè tenia por que li caigués la casa al damunt, se n'anava sola al veí mercat de la Boqueria en aquells moments desert i s'enfilava al taulell d'una parada que tenia una mica de llum a fer ganxet mentre sentia com queien les bombes damunt la ciutat. 

Ficció i realitat s'entortolliguen gràcies a l'art.



Precisament avui, l'escriptor J. M. Tibau comenta Línia Blava i en llegeix un fragment al seu bloc 
Tens un racó dalt del món.


http://jmtibau.blogspot.com.es/2013/06/linia-blava-de-ramon-solsona.html?utm_source=feedburner&utm_medium=feed&utm_campaign=Feed:+TensUnRacDaltDelMn+(tens+un+rac%C3%B3+dalt+del+m%C3%B3n)