dilluns, 17 de juny de 2013

Robin Maugham, El criat. Adaptació i representació: Teatre Bonzo. Casal Popular de Vilassar de Dalt (16/6/2013)



En un principi fou la llum: una bombeta s'encén i en un escenari fet un caos de mobles tapats i d'objectes, comença una funció on la il·luminació juga un paper subtil però fonamental per obteniu un clima màgic que posa de relleu les tenebres del text. Al final la simbologia és clara, el criat és qui apaga la bombeta, s'ha convertit en l'amo de la llum i de la foscor.


Com a contrapunt dels diàlegs apareixen escenes on els personatges es transformen en éssers robotitzats, com joguines mecàniques, com titelles en mans dels manejos del poder que pot marcar les relacions personals. Em sembla que els petits murals elaborats amb peces del joc de la Capsela, el miniordinador de joguina i, fins i tot, un potet de plàstic semblant al del ous Kinder que apareix en algun moment van en la mateixa direcció, encara que, carregats d'ironia burleta: som nens que juguem el joc d'una vida fàcilment manipulable.


M'ha emocionat la segona vida d'aquests objectes que teníem oblidats a les golfes, records d'una infantesa que més que el país del mai més crec que és el nostre país íntim.

Espero que es torni a representar per tornar a cridar: Bravo!