|
El fill de l'home, Autoretrat de René Magritte. 1964 |
Un barret, un vestit o una poma amaguen més
que no mostren.
|
El món invisible
L'atmosfera inquietant d'El fill de l'home i d'altres pintures similars és potent i ha
generat una gran quantitat d'imatges, com la de la presentació de la sèrie
televisiva Boardwalk Empire, molt ben
ambientada a principis del segle passat. |
|
Fotograma de la presentació de Boardwalk Empire |
Però tant a les pintures com a la pel·lícula
s'endevina el canvi de tendència que marcarà l'evolució del surrealisme: de
juganer a crític.
Aquests homes amb bombí em semblen buits per
dintre, deshabitats, per dir-ho en el terme que va fer servir Rafael Albertí. A
mig camí entre Xarlot i Keaton. Potser vistos d'esquena encara són més
equívocs ja que miren a l'horitzó o als núvols com si tinguessin una missió
secreta, com si es poguessin omplir de qualsevol cosa, depenent de com bufi el
vent o de les seves obscures intencions.
|
Decalcomania 1966 |
Qui no s'ha sentit mai com si li faltés
l'ànima?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada