L'amic
Ramon em va parlar d'aquesta cançó farcida de metàfores que
recrea el tòpic del vestit d'amor. En paraules d'Aussiàs Marc:
"Amor,
Amor, un hàbit m'he tallat
de
vostre drap, vestint-me l'esperit;
en lo
vestir, ample molt l'he sentit,
e for
estret, quan sobre mi és posat."
L'amor
és un vestit que està fet de la matèria de l'ésser estimat i configura tant el
cos com l'esperit. Tot i així, el vestit
li va una mica just: costa d'acostumar-se a les cadenes de l'amor.
Garcilaso de la Vega,
a part de traduir els versos d'Aussiàs Marc, en fa una reelaboració:
"Mi
alma os ha cortado a su medida;
por
hábito del alma mismo os quiero."
Aquí és
el poeta-amant qui ha fet a la seva mida el vestit que ha de portar.
A la
cançó de la Beth, parla una dóna que vesteix en cos i ànima el seu amor i
que no vol repetir errors: "aquest cop vull brodar-la". No en té
prou en saber-se "tots els patrons", no en té prou en "cosir-te tots
els botons", ni en "fer-te la bora dels pantalons". Vol fer-ho el millor possible i té
molt clar que el vestit no ha d'amoïnar:
"I
amb tisores retallaré
les
betes que et molestin, te les trauré,
fins
que notis que aquest vestit
més amb mi ja no pot ser..."
La
identificació entre vestit i cos dels enamorats és total, perquè arriba a:
"Sargir-te
amb fil vermell els pedaços del teu cor" i a voler "que siguin del
vellut dels meus petons".
El
vestit és un eròtic fetitxe i l'amat ha de ser també amant-cosidor:
"volta'm
en farbalà
perquè
no m'escapi fes-me uns quants repunts
si vols
anar sobre segur cus-me un gafet"
Des del trobadors, l'amor ens transforma com si estrenéssim el millor vestit que no voldrem deixar de portar: tot un símbol d'entrada a una vida nova.
A la cançó de la Beth, la presó d'amor està feta de fil, repunts i cadeneta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada