dijous, 7 de novembre de 2013

Beth, Tots els botons

L'amic Ramon em va parlar d'aquesta cançó farcida de metàfores que recrea el tòpic del vestit d'amor. En paraules d'Aussiàs Marc:

"Amor, Amor, un hàbit m'he tallat
de vostre drap, vestint-me l'esperit;
en lo vestir, ample molt l'he sentit,
e for estret, quan sobre mi és posat."

L'amor és un vestit que està fet de la matèria de l'ésser estimat i configura tant el cos com l'esperit. Tot i així, el vestit  li va una mica just: costa d'acostumar-se a les cadenes de l'amor.


Garcilaso de la Vega, a part de traduir els versos d'Aussiàs Marc, en fa una reelaboració:

"Mi alma os ha cortado a su medida;
por hábito del alma mismo os quiero."

Aquí és el poeta-amant qui ha fet a la seva mida el vestit que ha de portar.

A la cançó de la Beth, parla una dóna que vesteix en cos i ànima el seu amor i que no vol repetir errors: "aquest cop vull brodar-la". No en té prou en saber-se "tots els patrons", no en té prou en "cosir-te tots els botons", ni en "fer-te la bora dels pantalons". Vol fer-ho el millor possible i té molt clar que el vestit no ha d'amoïnar:

"I amb tisores retallaré
les betes que et molestin, te les trauré,
fins que notis que aquest vestit 
més amb mi ja no pot ser..."

La identificació entre vestit i cos dels enamorats és total, perquè arriba a:

"Sargir-te amb fil vermell els pedaços del teu cor" i a voler "que siguin del vellut dels meus petons".

El vestit és un eròtic fetitxe i l'amat ha de ser també amant-cosidor:

"volta'm en farbalà
perquè no m'escapi fes-me uns quants repunts
si vols anar sobre segur cus-me un gafet"


Des del trobadors, l'amor ens transforma com si estrenéssim el millor vestit que no voldrem deixar de portar: tot un símbol d'entrada a una vida nova.


A la cançó de la Beth, la presó d'amor està feta de fil, repunts i cadeneta. 


 http://www.youtube.com/watch?v=s5aS9Ld74h8

La clau la tenen els botons.