dijous, 19 de desembre de 2013

Markus Zusak (2007), La lladre de llibres. Barcelona: La Campana


Els llibres salven la vida de Liesel Meminger, la lladre de llibres, a qui toca viure en plena II Guerra Mundial a la Alemanya de Hitler on "els carrers eren venes rebentades" P. 22.

Escena de crema de llibres a Berlín. 
National Archives and Records Administration, College Park, Md.    

La narradora, la Mort omnipresent, recull el relat de la nena i el guarda fins que, molts anys després, li toca emportar-se-la. Aquesta Mort és una amant de la literatura:

"Hi ha una pila d'històries (només un grapat, com ja t'he insinuat abans) que em distreuen de la feina, igual que els colors. Les recullo dels llocs més infortunats i mes inversemblants, i m'asseguro de tenir-les presents mentre em dedico a la meva feina. La lladre de llibres és una d'aquestes històries."P. 561.

Precisament, unes de les metàfores que trobo més interessants són les cromàtiques, ja que fan imaginar un ambient incolor gris i blanc amb uns tocs d'uns dramàtics colors càlids: vermells, grocs o carabasses, que em fan pensar en dibuixos a llàpis i en pintura expressionista.

 "La pluja semblava feta d'encenalls de llapis gris."P. 339.

Van Gogh, Churchyard sota la pluja

El 1942 i principis del 43 el cel d'aquella ciutat (Stalingrad) era cada matí d'una blancor com de llençol rentat en lleixiu." P. 116.


Hill, Field, Clouds - Sketch (Scotland)  ©2013 Katherine Kean

"Quan vaig acabar (de recollir els morts del bombardeig de Colònia) el cel era groc, com un paper de diari quan es crema." P. 349.


Edward Munch, El crit

Però, la mort narradora juga amb els colors i els projecte en atrevides i expressives cinestèsies sobre diferents realitats:

"El cel era gris. Del color d'Europa" P. 34.

De l'Europa en guerra: del fred,  del terror i del fanatisme.

"Per a mi el cel de color de jueus" P. 362.

Dels milers de jueus dels quals recollia l'ànima a Auschwitz o Mauthausen.

Hellmut Bachrach-Barée (1898-1969)
Death March, Dachau to Tölz, May 1945

"Com acostumo a fer sempre, em vaig dir a mi mateixa que estava massa enfeinada per quedar-me a sentir els crits del carrer Himmel. Ja és prou dolent quan la gent m'enxampa amb les mans a la massa; o sigui, que vaig decidir fer el mateix de sempre i vaig fer mutis a la llum d'un sol de color esmorzar."

Emil Nolde, Sol
Després del bombardeig del pobre carrer de la Liesel a la ciutat de Molching la mort no va voler trobar-se amb la nena, que s'ha salvat miraculosament, i per sobre de la devastadora escena s'aixeca un sol que imaginem esmorteït, però amb una mica d'esperança: supervivent.


Si els colors donen el to de l'estil, les paraules i les històries ens porten al tema vertebrador de la novel·la i les metàfores ens ajuden a copsar-lo en la seva complexitat.

Leisel és una nena que descobreix amb esforç el poder verbal i es convertirà en "l'agitadora de paraules."

Hi ha paraules com destrals (P. 177) i com ferides (341) però també com pedres precioses (P. 268) i com aliment (341). Poden encendre una guerra i poden lluitar contra la por.

La lladre de llibres llegeix en veu alta al refugi mentre bombardegen la ciutat:


"Cap a la tercera pàgina, tothom callava menys la Liesel.
No es va atrevir a alçar la vista, però notava les mirades de por clavades en ella mentre s'empassava les paraules del llibre i les expel·lia com una exhalació. Dintre seu, una veu tocava les notes. Deia: aquest és el teu acordió"."P. 396.

L'agitadora de paraules s'indigna contra el poder malèfic de les paraules:

"Les paraules. Per què havien d'existir? Sense elles no passaria res de tot això. Sense paraules el Fürher no seria res.
Quin bé fan les paraules?
Ho va repetir en veu alta perquè ho sentís aquella habitació il·luminada de carabassa:
Quin bé fan les paraules?" P. 533.

No vol llegir més, però ara passarà a l'acció i escriurà per consell de l'Ilsa Hermann, que es convertirà en una mena de mare:

"Li va regalar un motiu per escriure les seves pròpies paraules i per adonar-se que les paraules també l'havien tornat a la vida.
"No et castiguis" sentia que deia un altre cop. Però hi hauria càstig, i dolor, i també hi hauria alegria. En això consistia escriure." P. 536.

Per això, la seva història és al mateix temps horrible i meravellosa i les seves paraules com diu la Mort són: 
" tan punyents i al mateix temps tan lluminoses." P. 562.

Lograrà captar aquests matisos la versió cinematogràfica?