L'article d'Albert Mercadé al Cultura/s de la Vanguardia
em va empenyer a visitar l'exposició de XavierValls a l' Espai Volart i en vaig sortir captivada: un pintor que aconseguia captar de forma magnètica l'aura de la llum i així transformava els objectes i els personatges en essencials, en símbols d'ells mateixos.
No cal que sigui de forma explícita com al memento mori que segueix, sinó en tota la producció.
 |
| Vanitas (una premonició) |
Les portes i les finestres omplen el quadre i es mimetitzen amb la tela que també és porta i finestra.
Les humils anèmones, no ens enganyessim pas, són sang d'Adonis que anuncia la primavera i donen sentit a la llum del blacó que s'intueix.
I obrir un potet; millor dit, el potet, no és pas un acte innocent sinó que està carregat de misteris i perills perquè és la gerra de Pandora
que dóna títol a les memòries de l'artista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada