diumenge, 26 de gener de 2014

Metàfores visuals 13: Xavier Valls




L'article d'Albert Mercadé al Cultura/s de la Vanguardia 
 em va empenyer a visitar l'exposició de XavierValls a l' Espai Volart i en vaig sortir captivada: un pintor que aconseguia captar de forma magnètica l'aura de la llum i així transformava els objectes i els personatges en essencials, en símbols d'ells mateixos.

No cal que sigui de forma explícita com al memento mori que segueix, sinó en tota la producció.

Vanitas (una premonició)

Les portes i les finestres omplen el quadre i es mimetitzen amb la tela que també és porta i finestra.



Les humils anèmones, no ens enganyessim pas, són sang d'Adonis que anuncia la primavera i donen sentit a la llum del blacó que s'intueix.


I obrir un potet; millor dit, el potet, no és pas un acte innocent sinó que està carregat de misteris i perills perquè és la gerra de Pandora


que dóna títol a les memòries de l'artista.