La imatge més potent de la
novel·la és la que em va portar a escriure: el forat que ocupava la principal plaça de Valls on s'estava
construint un aparcament soterrat i on, temps era temps, hi havia el castell on fa 600 anys hi va viure Elionor de Prades.
"... forat de terra remoguda que, com una ferida gangrenada, creix sense aturador, emportant-se l'epidermis i la dermis de la fesomia de la plaça." P. 9.
 |
| Aquesta arcada és tot el que queda de l'antic castell |
"... forat de terra remoguda que, com una ferida gangrenada, creix sense aturador, emportant-se l'epidermis i la dermis de la fesomia de la plaça." P. 9.
Aquesta visió es converteix en un motiu
recurrent que reflecteix l'estat d'ànim de la protagonista.
"Contempla el forat com
si estigués a la punta d'un precipici i sent una mena de mareig al pensar el
que podria dir aquella desdentegada, si deixés parlar les veus del
passat." P. 13.
La figura de la Reina Elionor, serà un contrapunt de la de la Candela i la seva trajectòria vital és el fil conductor de la part de la part recreació històrica. La fortalesa de la senyora de Valls fa que sovint se la identifiqui amb el falcó i l'àliga
I també, és com un túnel que comunica amb les veus del passat que la Candela vol traduir i donar sentit ara i aquí.
"Voldria interpretar en el sentit de traduir, es conformaria amb això, amb ser, per dir-ho en una paraula medieval: torsimany, el que serveix d'intèrpret (...) anar traduint amb seny, anar trencant paisatges i descobrir-ne de nous sens perdre el seus 21 grams d'identitat." P. 82.
En un principi la novel.la es titulava Torsimany, posant l'èmfasi en la curiositat intel·lectual que té la protagonista junt amb la pulsió per recuperar la història de la vida quotidiana dels escenaris de la seva vida. Vam preferir ressaltar el món de les sensacions i dels sentiments i va quedar com Perfum d'almesc, però em continua semblant essencial aquest afany de donar sentit al caos que ens envolta. El quadre de Magritte L'entrellat dels camps és una mena d'al·legoria d'aquest desig d'interpretar la realitat.
En un principi la novel.la es titulava Torsimany, posant l'èmfasi en la curiositat intel·lectual que té la protagonista junt amb la pulsió per recuperar la història de la vida quotidiana dels escenaris de la seva vida. Vam preferir ressaltar el món de les sensacions i dels sentiments i va quedar com Perfum d'almesc, però em continua semblant essencial aquest afany de donar sentit al caos que ens envolta. El quadre de Magritte L'entrellat dels camps és una mena d'al·legoria d'aquest desig d'interpretar la realitat.
 |
| L'entrellat dels camps em semblava la portada ideal de la novel·la |
La figura de la Reina Elionor, serà un contrapunt de la de la Candela i la seva trajectòria vital és el fil conductor de la part de la part recreació històrica. La fortalesa de la senyora de Valls fa que sovint se la identifiqui amb el falcó i l'àliga
 |
| L'àliga actual de Valls |
"... abans feies una
olor i, ara, en fas una altra. Només cal entrar en aquesta habitació i sentir
el perfum dolç, embriagador i alhora fres que des de fa un temps és el teu.
" P. 211.
El renaixement de la
protagonista té un punt d'inflexió en un lloc amb una força magnètica capaç
d'aniquilar els foscos pressentiments que provoca el forat de la construcció de
l'aparcament: Petra tou Romíou, el lloc on es situa el naixement d'Afrodita a
Xipre.
"Petra tou Romíou. A la
Candela li sembla que aquest nom es mastegui, s'empassi, es digereixi i que, un
cop a l'estómac, s'eixampli i ressoni pels budells..." P. 175.
 |
"En aquesta cala, a primera hora del matí, la mar és un espill ultramar fistonejat de blonda blanca com un gelat de nata; el cel té un color turquesa clar i a la sorra daurada només hi ha marcades les petjades de les gavines." P. 175. |
Em va sortir una obra amable amb història d'amor inclosa. Ara, gairebé vuit anys després, em pregunto com s'hauria desenvolupat
la vida dels personatges que va quedar tallada el dia de Firagost de l'any 2006 i em sembla que deuen haver sentit el pes de la crisi que els ha minat
l'esperança. També em pregunto si la nova plaça del Pati continua sent el cor
de la ciutat. I em contesto que potser no, perquè el barri antic està depauperat i els comerços i les famílies arrelades a Valls marxen cap
altres barris més moderns; només en ocasions assenyalades la plaça és el
verdader centre de la vida ciutadana actual.
Ara no puc ser optimista, el teixit social s'està trencant i crec que caldria una actuació municipal potent per recobrar la identitat d'aquest espai emblemàtic.
Ara no puc ser optimista, el teixit social s'està trencant i crec que caldria una actuació municipal potent per recobrar la identitat d'aquest espai emblemàtic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada