dilluns, 30 de juny de 2014

Erri de Luca, Montedidio. Barcelona: La Magrana


Montididio és un barri napolità de pobres, però també de treballadors orgullosos de la seva feina, encara que estiguin explotats. Els oficis hi són ben representats amb detalls que ens fan valorar-los. Quina satisfacció saber fer mobles! Què admirable calçar als pobres! I ser un bon pescador o impressor! 
Saber llegir i escriure, també és molt important perquè és una manera d'entendre el món. Per això el protagonista escriu la seva història en el rotllo de paper que li ha regalat l'impressor, per això llegim nosaltres.
 
Pintura de Marta Bachs

El terrat és el lloc màgic, l'antítesi del barri tan poblat que "si vols escopir a terra no trobes lloc entre els peus". El bumerang que sembla que sigui viu, és la joguina que ajuda a créixer i un símbol de llibertat i maduresa. Però la imatge més poderosa del llibre és, per a mi, una maledicció: "Que tingui la fi del gos que llepa la llima". És a dir, la d'aquell que furga la ferida perquè "li agrada més que el mal i continua fins que es dessagna."
 
Guia de lectura a: Club de Lectura Utopia