diumenge, 24 d’agost de 2014

Andrea Camilleri (2014) El joc dels miralls. Barcelona: Edicions 62 (El balancí)

Sempre he gaudit de les aventures del comissari Montalbano, encara que aquesta m'ha costat d'empassar.

Ja en tenia prou d'erotisme reprimit i de discussions amb la novia eterna, menjars exquisits i disbarats de Catarella. L'evocació de l'ambient sicilià tampoc m'ha fet el pes, tot i que la casa del comissari a Marianella apareix situada prop de la Scala dei Turqui, de digne record.



Això sí, la prosa àgil i digna de Camilleri, utilitza la metàfora amb sàvia mesura i dóna la clau de la novel.la: El joc de miralls.

"Una vegada vaig veure una pel·lícula d'Orson Welles en què hi havia una escena que passava dins d'una habitació que totes les parets eren miralls i així la gent no sabien on paraven, es desorientaven i es pensaven que estaven parlant amb la persona que tenien a darrera. Doncs em fa l'efecte que ara ens volen fer la mateixa, arrossegar-nos a una habitació feta de miralls." P. 54.


Orson Welles, el mag dels miralls, no és anomenat en va.