dimecres, 27 d’agost de 2014

Metàfores visuals 17: Jean François Rauzier. Edificis


La primera hiper fotografia de Rauzier que em va captivar la mirada va ser la d'aquest bloc que m'evoca la part del darrere de la casa de veïns on vaig passar la infantesa i la joventut al carrer Hospital de Barcelona. És la casa rusc on les vides s'entortolliguen. Podria ser una torre de Babel, però prefereixo pensar que les robes esteses són banderes de quotidianitat i cada finestra és un ull que ens mira i planta cara al destí. L'home del bombí sembla aclaparat davant la torre d'humanitat que representa.



L'esteticisme triomfa en la sèrie dedicada a Barcelona, potser en excés. Les formes artístiques evoquen entorns naturals sumptuosos, així l'entrada de La Pedrera es transforma en un jardí-cova amb llac inclòs mentre Santa Maria del Mar es fon amb la Catedral per convertir-se en un bosc de gràcils columnes.



 Però les cases dels morts són l'antítesi del rusc de vida inicial, només que ara les parpelles de les finestres estan tancades per sempre sota un cel gris.