dijous, 13 de novembre de 2014

Gemma Freixes (2013) Casino de Santa Isabel. Barcelona: Proa. Club de Lectura de la biblioteca de Vilassar de Dalt.


Un món que s'acaba, la història mil vegades repetida però sempre diferent de la desaparició d'un tipus de societat i de la diàspora dels que l'han fet realitat.
Una societat precària on empaitar minigues  –en llengua fang dona i utilitzat despectivament com a sinònim de prostituta– era tan habitual com "ho eren els núvols de mosquits al capvespre" i on les dones tenien exactament el mateix valor que els mosquits. Em quedo amb ganes de saber més d'aquestes noies torturades, sobretot de Leonor que sembla que pugui escapar del seu destí.
Un món empudegat d'intrigues i corrupcions sota la crosta d'un tranquil paradís on el protagonista Pablo Montesinos triga en adonar-se de qui mou els fils del poder en aquest 1968, any de la independència de Guinea. Només els cops i l'evidència fan que obri els ulls i que fugi amb el que es pot considerar la seva família.
Em quedo amb uns retalls de paisatges que evoquen aquest paradís que amaga la trista realitat i que sento com a viscuts i enyorats:

"Un cop al cim del turó, va detenir-se uns segons a contemplar la vall. L'aire net, pur com el cristall, definia amb precisió els límits de les parcel·les de pastura, una gran vànova de ganxet feta de pedaços de diferents tons de verd." P. 108