diumenge, 2 de novembre de 2014

A Èlia de "Primavera, estiu, etcètera" de Candela de "Perfum d'almesc"



Benvolguda Èlia, de les terres de l'Ebre on les fotografies poden fer olor de "sol tebi i de secanella".
Sóc la Candela, de les terres castelleres de Valls que poden fer olor d'almesc. T'escric amb la confiança que em dóna que les dues siguem personatges sortits d'una novel·la i amb la sensació que et conec de tota la vida. Jo també vaig passar una crisi semblant a la teva, encara que sóc una mica més gran, també m'he hagut de reinventar i em vaig passar un any: "per apedaçar la vida amb força, equilibri, valor i seny."
El que m'ha fet escriure't, però, ha estat el sentir-te parlar d'aquesta manera tan viva i amb paraules gairebé oblidades que obren la porta d'un món propi que també és una mica meu. M'agrada quan preguntes què és "fer catufols" o quan et diuen "espavil".
Admiro la teva facilitat per buscar imatges expressives com quan la pell del conill que espellava la padrina "quedava a l'inrevés, com una placenta abandonada al damunt del marbre." O la idea de príncep blau de quan eres xiqueta: "...érem unes princeses del pa torrat que havíem vingut a la Terra per trobar un home que ens fes la declaració de la renda mentre ens recitava Baudelaire." P. 28. Si el trobes alguna vegada avisa, serà un fet històric.
El punt d'ironia et permet tenir perspectiva i això s'ha de celebrar com quan opines que has trobat la comparació justa la fusta: "Em sento com si hagués dormit comprimida per set voltes de corda: No està malament la metàfora, per acabar l'any." Tu si que tens "salero", nena!
També sóc donada, com tu, a fer anar molt la capsa de música del pensament, encara que jo ho faig a la meva habitació o, com a molt, sortint al balcó i no m'estic hores passant fred i fumant al vell corral del costat de casa teva.
No sóc pagesa, encara que també penso que la terra més neteja que no pas embruta i, si algun dia ens trobéssim, m'agradaria ensenyar-te la masia i que parlessis amb la meva filla Dela, que ha estudiat arquitectura i es troba amb tots els problemes que bé coneixes.
Èlia, seria per a mi un plaer, tenir-te com amiga al país de les paraules.                                                                                                                          Candela Baldrich Freixes