dijous, 19 de març de 2015

Manel Bonany (2013), L'esclau de la sal. Barcelona: Ara llibres (Amsterdam).Tertúlia Literària de la Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt

Paolo Uccello, Sant Jordi, el drac i la donzella. S. XV

Recrear la llegenda de Sant Jordi és un repte al qual Manel Bonany s'enfronta amb coratge, rica documentació i les eines d'escriptor ben esmolades.
Com tinc per costum, m'ocuparé de l'estil de les imatges i símbols que tenen un paper important per evocar tota la sordidesa i la màgia del món romà en una vil.la del sud de Tàrraco, el segle IV de la nostra era.
Comencem pel potent simbolisme que arrossega el tema de la Bella i la Bèstia que aquí es converteix en el drac i la tendre Úlpia.
El drac, o potser cocodril, és la dea mare terra que se sent atacada per l'acció dels éssers humans, la por, l'invasor que no deixa aprofitar la riquesa de la mina de sal. Però, alhora també, la Roma que està a punt de deixar de ser imperial: "morta la Bèstia el món va ser cristià" (P. 288)
De tota manera, alerta, l'ou de la Bèstia, rodó com el crani d'un infant, pot fer tornar a començar un altre cercle, un altre variant d'aquest tema etern que va des d' Eros i Psique a l'última revisió de King Kong.

Fotograma de la pel·licula King Kong (2005) dirigida per Peter Jackson. La Bella és Naomi Wats 

El personatge d'Úlpia la donzella -dues vegades donzella- ens porta sorpreses perquè, té coneixements secrets relacionats amb la mare terra i, com a tal, és com un brot ben arrelat. Seguint l'analogia,  el seu amic i amant Niger és arrancat  del cos d'Úlpia "en el qual havia arrelat com un cep a la terra." (P. 146). La cadena d'imatges continua quan els pares de la noia afirmen a un pretendent que: "a la seva filla no l'havia empeltat cap home". P. 176.
Altres imatges suggeridores són aquelles en que s'utilitzen les parts del cos humà. Així, la cova és el ventre de la mare terra i la barca dels innocents, sacrificats a la Bèstia, el melic del llac. La natura queda humanitzada i els personatges convertits en vegetals o en animals.
La introducció del primer capítol ens dóna el to de la novel·la i anuncia que no hi faltarà sang i fetge. La carn de l'esclau ha estat tan massacrada que el mal tracte "li va solcar la pell any rere any, marcant-lo com els anells radials marquen l'edat dels arbres antics." El drac endrapa l'esclau que sent "el soroll interior de la bèstia, el mecanisme dels músculs en tensió, els budells removent-se com serps impacients dins el déu monstruós."(P.13) Al final, la carn esqueixada de l'esclau anònim és fondrà amb el ventre de la terra.
Cada capítol va precedit d'una introducció que té una relació, diem-ne poètica, amb  el text que la segueix. En destaco la introducció al capítol VIII, a partir el qual la novel·la agafa els seus millors moments, i consisteix en un fragment de Plini el vell on apareix documentada la creença que la menstruació de la dona la torna impura i tòxica.
"Allò que quedi prop d'una dona en aquest estat es tornarà agre, les llavors que ella toqui esdevindran estèrils, els empelts es pansiran, les plantes del jardí es ressecaran, i el fruit de l'arbre sota el qual ella segui caurà." (P. 125)
Doncs bé, aquesta perversa simbologia de la sang femenina serà, paradoxalment, utilitzada per Úlpia al seu favor, en un món on les dones són com saliva sobre la sorra.
Bonany cuida els detalls, aconsegueix que siguin coherents amb el contingut i, alhora, revifa els anys i les vides que "sota els peus hi tenim enterrats".


Mosaic amb paó (S. II-III d.C.) Museu Arqueològic de Tarragona