dimecres, 8 d’abril de 2015

L'Odissea: l'arc, el teler i la lira

"Ulisses collà el gran arc sense gens de fatiga
i, agafant amb dos dits la corda per tal de provar-la.
li va fer fer un bell cant, igual que un crit d'oreneta." P. 364.
Homer, L'Odissea. Traslladada per Carles Riba. Barcelona: La Magrana (L'esparver llegir). 1993

L'arc d'Odisseu pot convertir-se en lira. L'instrument del rapsoda, el"cosidor de cants".

El rapsoda cus i Penèlope teixeix amb el teler: fa i desfà. Teixir és confegir, fer un text que no és més que un teixit de paraules.

Marit i muller són hàbils i enginyosos. Gràcies al seu saber utilitzen els mots amb saviesa i amb la seva astúcia o metis aconsegueixen el se objectiu: retornar i perviure, és a dir, burlar el destí que els marcaven els déus i aconseguir el que desitgen: ser ells mateixos i conservar la memòria dels fets.


La paraula poètica és la clau de volta per deixar constància. És el text, el teixit poètic, el que ha aconseguit amb la seva estructura, el seu estil i la seva música fixar en el record l'ideal d'uns models d'home i de dona a través dels segles.