dimecres, 1 d’abril de 2015

Metàfores visuals 19: Elisa Murcia-Artengo

La mare viu en la transparència de l'aigua, en la brillantor de les ulleres i en la silueta de la rosa

Deixem empremta en els llocs i en els objectes? Tenen les coses un aura que només la pot captar una sensibilitat particular? Estic convençuda que la resposta és afirmativa. La mirada de Elisa Murcia-Artengo desvetlla aquestes empremtes i aquestes aures i les reflecteix amb una tècnica depurada en las seves fotografies.

Em van impactar les imatges i la manera de disposar-les a la recent exposició a la Galeria Trama de la Sala Parés:


La simbologia




La imatge onírica

Després he gaudit de la seu lloc web http://elisamurciaartengo.es/

Amb sèries com la sinestèsica "Est-ce qu'on écoute ce qu'on regarde" on els sentits es barregen per evocar una solitud sonora.


Simfonia de pintures

O la paradoxal: "La chanson muette" on les hores del rellotge estan substituïdes per silencioses imatges que canten per dins.




Colpeix l'ús del buit i dels reflexos.


Siguin realistes.



O suggereixin l'abstracció.

Elisa Murcia-Artengo teixeix records i mirades. Crea un text, un teixit, un món.