dijous, 17 de setembre de 2015

Wajdi Mouawad (2014), Ànima. Barcelona: Edicions del Periscopi Club de Lectura de la Biblioteca de Can Manyer. Vilassar de Dalt

Es pot parlar de literatura davant de l'horror?



Sí, cal parlar de l'escriptura d'aquesta grandiosa novel·la: dels variats punts de vista, del calculat ritme narratiu, del complexos personatges i de les imatges. 
Sí, cal analitzar com narra la bestialitat humana, perquè això ens ensenya a pair, que no a comprendre, la depravació de la nostra espècie.


Ara parlem de metàfores.  
Ens ajudaran a veure, escoltar, olorar, palpar i sentir les barbaritats que perpetra el ser humà i, alhora, ens faran copsar la bellesa de la vida.
La ferida mortal al mig del ventre de l'estimada és un ram de flors i quan l'amant repeteix el nom de l'amada esventrada, els llavis fan néixer libèl·lules. El dia que ella va morir és una pell de plàtan y, a partir d'aquí, tot rellisca des del passat antic al futur proper. El sang i fetge del cos sense vida de Léonie provoca en Wahhch Debch el desvetllament de la seva terrible infantesa: l'horror engendra horror. A partir d'ara haurà d'arrancar-se les crostes desenganxades de la seva memòria.
Els estats d'ànim tenen colors: el groc de la pena (...) el safrà de la felicitat o el turquesa dels èxtasis. Tal com es pinten emocions es pinten paisatges i les cases a la primera llum del matí son: taques fràgils esclafades contra el blau pastel del cel.
Però hi ha molt més.
Hi ha capítols, com haikus, que són com una música d'adagio després d'una tempesta (p. 282). Per la seva importància simbòlica, destaca l'últim de la part II, dedicat a la cuca de llum: la pols antiga d'una innocència oblidada. Aquí apunta un bri d'esperança, perquè les cuques lluiten per no perir: La persistència de les cuques de llum tintarà les valls, igual com el gos salvatge salvarà l'home inconscient.



Hi ha els noms carregats de sentit afegit: el del gos tòtem: Mason-Dixon Line batejat amb el nom d'una frontera; el del protagonista i el seu pare, que significa brutal i monstruós; els de pobles de ressonàncies bíbliques: Thebes, Cairo, Genese i, sobretot, Animas, el lloc on el protagonista farà el sacrifici del seu esperit i aplicarà la llei del talió.


No es poden deixar les imatges per després, com vol fer l'instructor del cas criminal. No es pot, perquè l'única cuca de llum que queda per il·luminar la matèria negra que arrossega  la nostra espècie és crear un nou llenguatge per a un nou món: 


Si reinventéssim els mots, tot no estaria perdut.

I, per fer-ho, calen metàfores.