dimarts, 1 de desembre de 2015

David Foenkinos (2015) Charlotte. Barcelona: Edicions 62

Per què prosa poètica per explicar la vida de Charlotte Salomon?

Potser perquè així sentim el ressò de l'estil de l'obra de la pintora en l'escriptura.

La prosa de Foenkinos experimenta amb el llenguatge com l'art de Salomon amb les formes, textures i colors.


             Surrealisme fauve?

Expressionisme naïf? 

Aquesta prosa ens fa respirar l'ambient asfixiant de totes les opressions i genocidis. 

L'autor s'ha convertit en un país ocupat i duplica en ell la vida i l'obra de la malaguanyada Charlotte. Vida i procés de creació formen una unitat.

Tots dos senten el desig de fer un art total on convisquin la paraula, la música, el cinema, l'escultura... "per formar un estil únic i inèdit".

"La seva postura a l'Alfred li recorda una obra de Miquel Àngel.
Una escultura titulada La Nit." P. 97

"L'Alfred enfonsa la cara en els cabells de la Charlotte.
Li ve al cap una imatge.
La d'un quadre de Munch:
Cap d'home en els cabells d'una dona." P. 111

Música i paraula es complementen:

"Ho has de llegir imaginant la peça de Shubert" –diu l'Alfred. P. 111.

Schubert, Improntu Op 90 N 2 
"La Charlotte canta mentre pinta.
Les peces musicals que indica per acompanyar els dibuixos." 171.

Una vida "passada pel filtre de la creació" amb una veu pròpia que es qüestiona els límits entre la realitat i la ficció: Vida o Teatre?

 

En aquestes resonàncies d'estil hi ha poesia, com també en les imatges.

Em fixo només amb aquelles que juguen amb els signes de puntuació:

 "Sempre té tres punts suspensius a la boca"

"Tota la seva vida és entre parèntesis"

"Fins i tot les comes semblen a la deriva"

 

I amb les que contenen anticipacions:

"La Charlotte va aprendre a llegir el seu nom en una tomba".

En una fotografia de grup només "Els ulls de la Charlotte miren en una altra direcció." 

"Les tenebres ja se li han assegut al llit".


Salomon i Foenkinos no executen una obra, la viuen.


Volen crear una obra que sigui tot un món.