dimecres, 16 de desembre de 2015

Digue'm la veritat. Companyia Eòlia. Direcció: Josep Galindo, Dramatúrgia: Pablo Ley. Repartiment: Tasio Acezat, Cristina Blanco, Rai Borrell, Sonia Espinosa, Eugènia Manzanares, Kathy Sey i Toni Soldevila



Quatre dones y tres homes sopen en una sala del Museu Arqueològic i rememoren el passat. Es van construint com a personatges amb clarobscurs que sustenten la intriga fins que un gir inesperat els transforma en persones: Tasio, Cristina, Rai, Sonia, Eugènia, Kathy i Toni. Ara són ells, els actors que expliquen el procés de creació de la representació.
On és la veritat?
Quan tornen a la ficció, si és que n'han sortit, ja no són personatges, tampoc actors: són símbols.
Símbols d'una ambiciosa al·legoria que dóna sentit al sopar que, com en una cerimònia sagrada, els ha reunit, potser per tornar al bressol de la nostra civilització a Çatalhöyuk i començar de nou.


Reconstrucció d'una pintura mural de Çatalhöyuk

Ells són els escollits per un deus ex machina o, millor dit, una dea mare. Ells són els cridats a refer la humanitat amb un lema de Gramsci: "Instruïu-vos, perquè necessitarem de la vostra intel·ligència. Emocioneu-vos, perquè necessitarem el vostre entusiasme. Organitzeu-vos, perquè necessitarem tota la vostra força."

Dea mare de Çatalhöyuk 6000 aC


Teatre compromès, teatre interpretat amb naturalitat, emoció i força, teatre que posa la pell de gallina, teatre valent que trenca estereotips, teatre "bajo la arena" com diria Lorca.
Al·leluia! Teatre de veritat!