dimecres, 30 de març de 2016

Molière, Don Joan o el festí de pedra. Traducció de Cristina Genebat. Tarragona: Arola Editors (Teatre contemporani). 2015. Llegim el teatre a la Biblioteca de Can Manyer de Vilassar de Dalt


El Don Joan de Molière és ateu però a més a més és un mal home. 

Potser l'única qualitat és que no tolera la covardia. Així i tot, no m'ho acabo de creure ja que queda molt bonic que salvi a D. Carlos perquè és doni la paradoxa que li degui la vida qui li ha robat l'honor.

Aquí tenim l'etopeia del personatge de Don Joan al principi de l'obra:

"...el més gran dels malvats que hi ha hagut a la terra, un enrabiat, un gos, un diable, un turc, un heretge que no creu en el cel ni en la terra ni en l'home llop, que passa per aquesta vida com una bestia bruta, com un porc d' Epicur." P. 13.

Les referències filosòfiques són freqüents en el text, sobretot en boca de Sgnarelle que és un criat il·lustrat i coneix els arguments de l'existència de Déu que arranquen amb Tomàs d'Aquino i van a parar a Pascal, passant per Descartes. Veiem-ne un exemple de l'argument de causalitat:

"... aquest món que veiem no és un xampinyó que hagi sortit tot sol durant la nit." P. 48.

De tota manera, el que fa odiós a aquest Don Joan no és que no cregui en Déu, sinó que sigui un cara girat que té la barra de simular la seva conversió perquè que el pare no el deixi sense herència. Ell mateix justifica amb cinisme els mitjans innobles per obtenir el benefici desitjat, com una tendència dels temps en que viu:

"El personatge d'home de bé és el millor de tots els personatges que es poden interpretar avui dia i la professió d'hipòcrita té meravellosos avantatges." P. 82.


Per això mereix la mort i no pot ser perdonat com el don Juan Tenorio de Zorrilla, perquè:

"...l'obstinació en el pecat condemna a una mort funesta." P. 88.




Raonaments cartesians i fonaments racionals per a una lliçó moral sense la brillantor i la força del Burlador de Sevilla, del Estudiante de Salamanca o del Tenorio.